Soc en Martí Plana d'Arbúcies i soc íntim amic de mossèn Tomàs Pons des de l'edat dels vuit anys, quan anàvem al col·legi i compartíem junts el mateix pupitre.
En acabar la Guerra, l'any 1939, va venir a Arbúcies un rector que es deia Mn. Llorens Costa, i era una bellíssima persona. Va voler organitzar una escolania de 14/15 nois d'entre 10 i 12 anys per cantar en els oficis i als funerals a l'església i també en les processons del Divendres Sant i de Corpus. Mossèn Tomàs i jo en formàvem part.
Ens portem un mes i ara tots dos tenim 91 anys. Tota la vida ens va unir una gran amistat. Tot el que ara ha passat m'ha afectat molt i quan me'n vaig assabentar no m'ho podia creure.
Les nostres vivències van continuar i en un parell d'ocasions ens vam reunir amb els de l'escolania per retre homenatge a mossèn Llorens Costa. En Tomàs Pons, en Rafel Caralt i jo ho vam organitzar. Durant el dinar li vam fer entrega d'un diploma. Al final dels anys 80 encara li vam fer un altre homenatge i mossèn Tomàs també hi va participar.
Tota aquesta estreta relació amb ell fa que, quan m'he assabentat de tot el que havia fet, em sentís molt afectat. No em podia creure que hagués fet una cosa tan monstruosa. No li ho podem perdonar.
