17 de febrer de 2019
17.02.2019
Diari de Girona

El mossèn De Vilobí...

17.02.2019 | 00:26
El mossèn De Vilobí...

el d'Arbeca, i el de Montserrat, i el de Constantí... L'Església catòlica no ha sabut mai trobar el punt precís en tot allò que pertoca a la sexualitat. D'una banda ha culpabilitzat i/o penalitzat la contracepció i els mètodes emprats perquè al món i sobretot al món subdesenvolupat no augmenti de manera exponencial la sobrepoblació, la mortalitat infantil i la pobresa. Per altra banda, sembla no haver-se adonat, després de 2.000 anys d'història i malgrat l'extensíssima «nòmina» de pensadors que ha tingut, que, ens agradi o no, la carn crida la carn. I no només en el sentit lúbric, sexual i salvatge de l'expressió. Si no, i sobretot, en un sentit biològic i de necessitats afectives. Persones i animals necessitem el contacte físic per viure. Com es necessita menjar, beure i dormir. Necessitem tocar i ser tocats, acariciar i ser acariciats, besar i ser besats, abraçar i ser abraçats...

Perquè mossens com el de Vilobí, el de Montserrat, el de Constantí i també alguns « hermanos» del col·legi blanenc dels Padres, durant els ja llunyans anys del meu batxillerat, ens tocaven o ens intentaven tocar? És, era, la pulsió de la carn, la biologia, la testosterona, l'instint? Sí, és clar. En aquests casos, però, una pulsió malaltissa i esbiaixada exercida des d'una posició de superioritat i dirigida a unes víctimes molt fràgils: els nens! Imperdonable!

L'Església ha reprimit secularment els seus seguidors i d'una manera especial els seus ministres (capellans, monges...). Crec que ha estat i és un error. Crec que el celibat és un error. Un celibat del qual, segurament, historiadors i teòlegs n'han explicat l'origen i en defensen la necessitat. Un celibat que, en canvi, moltes altres religions, no imposen als seus «ministres». Penso que si se suprimís, s'acabarien molts dels problemes (no tots) com els que ara, en un degoteig gairebé diari, van sortint a la llum.

Aquests darrers dies he llegit i m'han semblat prou encertades i contundents les paraules del cardenal Omella explicitant que cal divulgar i depurar totes i tantes responsabilitats com calgui. Em cau bé aquest capellà nascut a Cretes, un petit i estimat poble de la Matarranya. Per això, li demanaria, també, que quan participi en algun nou sínode, concili o el que sigui, es posicioni i trenqui una llança a favor de la supressió del celibat dins l'Església Catòlica. Penso que la majoria de la gent (creients i no creients) ho acabaríem entenent i acceptant. Alleujats, perquè a la llarga, potser ens estalviaríem aquest calvari d'anar descobrint un dia sí i l'altre també nous casos d'abusos i/o de pederàstia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook