07 de març de 2019
07.03.2019
Diari de Girona

La Cellera recupera un any més la tradició i la gastronomia gironines

El municipi viurà aquest diumenge la Festa de la Matança del Porc, la seva festa més multitudinària. La jornada s'iniciarà amb un esmorzar de pagès i una cercavila, i viurà el seu punt àlgid amb el dinar tradicional, que es preveu que aplegui un miler de persones

07.03.2019 | 00:32

Fa 46 anys un grup d'entusiastes membres del Centre Cultural Parroquial va decidir ressucitar una tradició molt arrelada a la gastronomia catalana: la Festa de la Matança del Porc. Gràcies a aquesta empenta, encapçalada pel cellerenc Joan Novich Palahí, el llavors president de l'entitat, actualment aquest esdeveniment pot presumir de ser el que més visitants atrau a la Cellera de Ter de tot l'any.

Enguany la festa se celebrarà aquest diumenge, i comptarà amb diverses activitats que giraran entorn d'aquesta tradició popular tan arrelada a les comarques gironines, i culminarà amb un gran dinar.

«Fins als anys 50 matar el porc era un fet habitual a cada família de pagès i a cases aïllades», explica Lluís Llagostera, un dels membres històrics del Centre Cultural i historiador local del poble. «De fet, aquí se'n deia 'matar el porc', el terme 'matança' s'ha importat de Mallorca», indica. El porc és un animal del qual s'aprofita tot. La carn de perol n'és un clar exemple, ja que conté diverses parts de l'animal com el ronyó, el budell prim o el cor, i amb el qual s'elabora la botifarra amb fesols, plat típic de la gastronomia popular de les comarques gironines.

La importància d'aquesta festa requeia, antigament, en el fet que famílies amb pocs recursos es podien abastir de carn -i de nutrients- durant una bona temporada de l'any. L'animal es comprava passat l'estiu i se l'havia de mantenir i alimentar, una tasca que era feixuga i llarga. Un cop el porc s'havia fet gros, normalment cap a l'hivern, es feia la matança amb un sentiment de festa grossa. La dificultat de la tasca requeria que la família necessités l'ajuda dels veïns per coure, tallar i netejar-ho tot. Era una feina molt ingrata que acabava amb un àpat conjunt d'agraïment en què es menjaven les parts del porc que no requerien unes hores de repòs i refredament, ja que «la majoria de la carn no es pot menjar de seguida», apunta Llagostera.


Recuperar la gastronomia típica

La industrialització i la manca de temps per dedicar a la cura i posterior dia de matança van provocar l'abandonament d'aquesta tradició. L'any 1974, però, Joan Novich Palahí va sembrar la llavor del que es convertiria posteriorment en la festa més important del municipi selvatà. «Uns quants veïns ens vam reunir per posar en comú el menú que fèiem a casa durant la matança i vam veure que tothom pràcticament menjava el mateix», sosté Llagostera. I així s'ha traslladat durant els 46 anys que fa que s'organitza la festa: una amanida, fesols vermells amb llardons i de tercer la carn de porc amb fetge de mantellina, un tall de llom i una botifarra. Tot i ser un menú senzill d'aparença, i de fet molt corrent durant l'edat mitjana, a l'actualitat pràcticament s'ha perdut a restaurants i a les llars. «Actualment les vísceres no són gaire apreciades, i el fetge amb mantellina no es troba a gaires llocs», explica l'historiador. Pel que fa a les mongetes que serveixen al dinar, són cultivades a la Cellera expressament per al dia de la matança. «Són una espècie que necessita humitat, i per tant no es poden conrear a tot arreu».

De fet, un dels motius dels quals pot presumir el Centre Cultural Parroquial és el d'haver recuperat no només una tradició molt arrelada a la demarcació i al món de pagès, sinó haver recollit també una gastronomia que havia quedat oblidada amb el pas dels anys. I de fet, el relleu generacional està garantit, ja que la principal novetat d'enguany és la renovació de la Junta, i l'organització recau en els cellerencs Andreu Coll i Joaquim Auseller, responsables de la branca Tradicions i Costums de l'entitat.


Un èxit col·lectiu

El primer any que es va organitzar van aplegar 250 persones. Cinc anys més tard ja superaven els 1.500 visitants. «Hem de posar límit perquè no donem l'abast», assegura Llagostera.

Als anys 80 venien autobusos de França, l'Aragó i València davant la novetat d'una festa tan particular. Actualment s'ha estabilitzat, però la xifra és d'uns 1.000 comensals per al dinar de festa. «Es necessita una gran infraestructura, i quasi tot el poble hi participa activament», resol. En el mateix sentit s'expressa la presidenta de l'entitat, Teresa Pujolràs, que incideix en el fet que «és una festa que aglutina la majoria del poble en un treball voluntari i amb un esperit col·lectiu. Va molt més enllà de la junta de l'entitat», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook