L'Abdessamad té 18 anys, vol ser cuiner i seguir millorant en la seva gran passió que és el kickboxing. L'Idriss també té 18 anys, vol ser actor professional i el seu somni és dirigir els seus propis projectes destinats a combatre el racisme. Ells dos formen part del grup de 20 joves que, des del passat 4 de febrer, viuen en una casa d'acollida de Caldes de Malavella, la primera de tot Catalunya destinada específicament a joves migrants no acompanyats majors d'edat.

Dia a dia, treballen dur per aconseguir un futur pròsper en terres gironines, però no estan sols. Compten amb un equip de professionals que els acompanyen 24 hores i els ajuden en el camí per aconseguir els papers, una formació i, sobretot, una feina estable a partir de la qual poder independitzar-se. «Son joves amb molta motivació, que volen viure a Girona i poder treballar. Per això, el primer pas és ajudar-los a tramitar el passaport i el NIE», ressalta la directora de la casa, Maite Salvador qui precisa que aquest document és necessari per poder optar a cursos de formació que ofereix el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

Aquests joves provenen de diversos centres d'emergències, Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE), o fins i tot un d'ells, fins fa poc vivia al carrer. Tots ells participen d'aquest procés d'un any de duració voluntàriament i, tot i que només fa un mes que es coneixen, junts ja formen una gran família en la qual es donen suport i comparteixen experiències i aprenentatges com cultivar un hort, aprendre a cuinar, practicar esport o assumir tasques quotidianes.

Cada dia es lleven a les vuit del matí, esmorzen junts, fan les tasques assignades de la casa i després alguns d'ells acudeixen a fer formació a Girona o van a l'escola d'adults a aprendre català. «N'hi ha que es volen dedicar a la cuina, a la mecànica o a fer de perruquers. Però estan oberts a qualsevol tipus de formació», destaca Salvador.

L'Abdessamad Boulahfa està estudiant per ser ajudant de cuina i cambrer. Cada dia s'ha de desplaçar fins a Figueres on hi ha l'escola, una rutina que assegura que és «difícil» però que val la pena per aprofitar el futur. L'Abdessamad va arribar fa set mesos des del Marroc amb pastera, i després de passar per Sevilla, Almeria i Tarragona va estar en un centre de menors de Banyoles fins que va fer els 18 anys.

L'Idriss Rasem és actor, està estudiant dramatúrgia i participa en una obra de teatre social a Salt en la qual interpreta un Déu negre. Ell va arribar fa quatre mesos, ja parla català i diu que té molts projectes per lluitar contra els estigmes que pateixen les persones migrants. «Diuen que robem i et miren malament», diu Rasem qui afegeix que vol assentar-se a Girona i ajudar a fer «la vida millor per a tothom».

Més ajuda que queixes

Aquesta casa d'acollida s'ha habilitat en una antiga masia coneguda popularment com a cal Manco. Una finca que la congregació de les Germanes de la Immaculada Concepció de Castres, conegudes com «les franceses de Lloret», han cedit a Càritas per un període de deu anys. Aquesta associació diocesana gestiona el servei, tot i que està finançat i és competència de la Generalitat.

La seva obertura no va ser ben rebuda per alguns veïns els quals van expressar el seu malestar. Una situació que la directora de la casa recalca que és minoritària, ja que son molts més els veïns que els han rebut «amb els braços oberts» o que s'han ofert per fer de voluntaris, ajudar-los amb les diverses tasques o oferir-los material. «Considerem que amb el treball diari que fem a la casa i amb l'exemple que donin els nois, aquests rumors han d'anar desapareixent», valora Salvador qui assegura que d'ençà que va obrir cal manco no hi hagut «cap problema». «Ells volen ser ciutadans de ple dret i volen ser jutjats de la mateixa manera que la resta» reivindica Salvador.

I és que aquesta casa funciona sota un valor que, segons l'educador Joel Macias, és essencial: «Si un dels nostres falla, fallem tots, perqué som un grup».