La Fiscalia Provincial de Girona va arxivar ahir la causa oberta del setembre del 2017 contra l'alcalde de Santa Coloma de Farners per donar suport al referèndum que es va celebrar l'1 d'octubre d'aquell any, en haver signat un decret per cedir locals per a la celebració de la votació. Martí (ERC) estava acusat per un presumpte delicte de prevaricació, desobediència i malversació.
El batlle colomenc va ser citat a declarar el 21 de setembre a les onze del matí al Palau de Justícia de Girona en qualitat d'investigat. Martí, però, va anunciar a través del seu compte de Twitter que no s'hi presentaria. «La Fiscalia pateix un descrèdit perquè es neguen a atendre una petició del Parlament de Catalunya», va assegurar, en aquell moment, l'alcalde republicà. Martí va considerar que estava «legitimat» per la llei del referèndum del Parlament i la mateixa ciutadania.
El de Santa Coloma de Farners va ser el primer dels alcaldes gironins citats, excepte els de la CUP, en anunciar que no anirà a declarar davant la Fiscalia.
A la província de Girona van ser 177 els alcaldes gironins que van donar suport al referèndum de l'1-O, segons el llistat que va fer públic l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM).
Tot i això, la Fiscalia només en va citar sis en qualitat d'investigats per delictes de desobediència, prevaricació i malversació de diners públics abans del referèndum: l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; l'alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer; el de la Bisbal d'Empordà, Lluís Sais; el d'Olot, Mia Corominas; el de Puigcerdà, Albert Piñeira; i el de Santa Coloma de Farners, Joan Martí. Tots ells van optar per no declarar, excepte Madrenas, que sí que ho va fer, i Martí, que va decidir desobeir i ni tan sols es va presentar als jutjats.
