Un ferit crític i cinc en estat de menys greus en un xoc entre tres turismes i un autocar sense passatgers. Aquest va ser el balanç de l'últim accident ocorregut el passat 8 de març a Vidreres.

Un sinistre que es va produir només set mesos després del xoc en el qual van morir quatre dels cinc ocupants d'un turisme, d'entre 25 i 29 anys. O que un motorista perdés la vida en xocar contra un cotxe. O que un home de 34 anys veí de Sils morís en sortir el seu vehicle de la via. Una llista llarguíssima que no deixa de créixer i que comparteix un únic punt en comú: tots ells han succeït a la C-63.

En aquesta via, batejada pels veïns com a «carretera de la mort», la Jesica Borrego hi va perdre un familiar el 21 de juny del 2016. Des de llavors, aquesta jove Vidreres no ha deixat de lluitar per acabar amb l'alta sinistralitat que acumula aquesta carretera. Ha creat la Plataforma Afectats pels Accidents de la C-63, ha encapçalat una recollida de firmes per demanar que es redueixi la velocitat del radar fix que hi ha la via i, juntament amb altres associacions de víctimes, fa anys que parla amb diferents administracions perquè s'hi apliquin mesures de millora urgents. «A Vidreres, no hi ha ningú que no tingui un familiar, un amic o un veí que hagi mort en aquesta carretera», destaca Borrego.

En aquest sentit, aquesta veïna relata que els accidents es produeixen per diversos factors. Un és humà i té a veure amb persones que avancen un altre vehicle on no toca, o circulen amb excés de velocitat; un altre és climatològic, ja que quan està gelat o moll els vehicles patinen; i un tercer és la pròpia carretera. «Està mal il·luminada i no hi ha cartells alertant sobre la seva perillositat o que la travessen animals», lamenta.

Ara, Borrego ha posat en marxa una nova iniciativa amb l'objectiu que les administracions «prenguin consciència» de la tràgica situació de la C-63.

«La idea és que els veïns que recorren aquesta via enviïn vídeos explicant perquè tenen por de circular-hi o que ensenyin el mal estat en el qual es troben les entrades de les urbanitzacions», indica aquesta jove vidrerenca, qui, amb tot el material recollit, vol penjar un vídeo a les xarxes socials i a Youtube per aconseguir el màxim de difusió possible. «Vull donar la veu al poble i que les administracions es facin eco de la por que existeix», afegeix.

A més, també vol aconseguir que Vidreres tingui una associació de víctimes per assessorar i donar suport a les víctimes i als seus familiars.

Treballar plegats

Però no està sola. Paral·lelament, la formació política Vidreres per Tothom ha enganxat cartells d'alerta a la carretera, ha aconseguit que el ple de Vidreres aprovés per unanimitat una moció per demanar mesures a la Generalitat i, amb el suport del diputat de Catalunya En Comú Podem David Cid, ha portat les reclamacions veïnals sobre la C-63 al Parlament. «El que volem és unir tot el poble per demanar i aconseguir solucions per a la C-63», valora José Antonio Bermúdez, portaveu de VxT.

Amb aquest objectiu, ahir al vespre van organitzar una reunió amb representants de diverses formacions polítiques de Vidreres i els presidents de les urbanitzacions i entitats d'aquest municipi per debatre i iniciar una línia de treball conjunta per demanar millores per a la «carretera de la mort».

«No té res a veure amb política. Sobretot ho vam convocar per donar suport a la plataforma d'afectats i per poder treballar plegats, per escoltar les iniciatives i marcar un calendari de futures actuacions», exposa Bermúdez, que remarca que la C-63 «afecta a tothom» i que ja és hora que la Generalitat «engegui millores». «No es pot jugar amb la vida de la gent», afegeix.

De moment, està previst fer dues recollides de firmes. La primera perquè s'instaurin mesures de caràcter urgent com que s'il·lumini la via, es posin cartells d'advertència, radars dissuasius o es declari la C-63 punt negre. La segona, per demanar mesures definitives com crear rotondes o posar semàfors.

I és que tots tenen una meta comuna: canviar aquesta carretera. Un canvi que Jesica Borrego té clar que «no es pot fer avui per demà» però que «s'ha de fer» perquè la C-63 deixi de ser d'una vegada per totes la «carretera de la mort».