Moltes de les torres i castells de les viles costaneres del litoral mediterrani es van construir en el seu moment, per vigilar l'aparició a l'horitzó de vaixells pirates. Pirates, sovint procedents de països musulmans, que quan aconseguien desembarcar, espoliaven tot el que podien a una població de pagesos i pescadors, generalment desvalguts i poc preparats per defensar-se. L'expressió «compte que hi ha moros a la costa», molt probablement, es degué encunyar en aquelles èpoques.

Per convicció o per llei, en temps dels Reis Catòlics, a molts dels moros que havien arrelat a la península, després dels llarguíssims anys de «reconquesta» se'ls va obligar a convertir-se al catolicisme. Se'ls va denominar moriscos i, sovint, se'ls va explotar convertint-los en mà d'obra barata. No és estrany, doncs, que alguns es rebel·lessin i es busquessin la vida dedicant-se, entre altres coses, a la pirateria. És per això, molt probable, que el nom de l'harmònica i, relativament, verge cala Morisca de Tossa tingui el seu origen en històries pretèrites protagonitzades per ells.

Des de fa molts anys els «moros» ja no arriben en vaixells de vela i armats amb sabres i espases. Ara arriben en els seus iots, portant per armes uns comptes corrents inesgotables. Algunes famílies i elits de diferents procedències (i no només de països àrabs) podrien comprar tot allò que es proposessin si es tractés, només, de posar-li un preu.

El més trist de tot és que, a diferència del que passava abans, quan els desvalguts vilatans es defensaven junts i cohesionats tant com podien amb els seus migrats recursos, ara, els nous invasors (vinguin d'on vinguin) compten amb aliats a terra. Més o menys camuflats, més o menys detectables. Sovint, dins les mateixes institucions públiques i/o de govern! És el que pensa, pel que fa a Tossa i a cala Morisca, el senyor Eduard de Ribot, president de SOS Costa Brava quan denuncia la tebiesa («putaramonetisme?») de l'equip de govern (TU) en tot l'afer de la urbanització de l'esmentada cala.

Calen, sí! Normatives clares, estrictes i protectores perquè no se segueixin produint doloroses ferides en les parts més pintoresques, verges i emblemàtiques de la Costa Brava (sud o nord) i, per extensió, de tot el país. Cal però, també, fermesa i transparència a l'hora d'aplicar-les.

Senyors! No podem seguir carregant-nos les millors imatges i els millors paisatges del país! Que és, al capdavall, el que ens dona de menjar!