El ple de Blanes va tornar a imposar ahir una multa d'1,34 milions d'euros al càmping Blanc d'Eivissa per haver ampliat les seves instal·lacions sense llicència i en uns terrenys no urbanitzables. El ple municipal va haver de repetir aquest tràmit, després de deixar caducar la primera sanció, pel mateix import, imposada el novembre del 2017.

De fet, va ser el Jutjat Contenciós número 1 de Girona qui el gener passat va decidir exonerar aquest establiment de pagar la multa en considerar que l'Ajuntament ja havia superat els sis mesos que tenia per resoldre l'expedient de sanció. Tot i això, la sentència també especificava que el consistori podia presentar un recurs d'apel·lació en un termini de 15 dies per poder iniciar l'expedient de nou, i tornar a imposar la multa d'1.340.439 milions d'euros al Blanc d'Eivissa, tràmit que l'ens va realitzar.

L'ens blanenc també va desestimar les al·legacions presentades pels amos de l'establiment en les quals asseguraven que la sanció és «desproporcionada» o que la infracció ja hauria «prescrit». Al·legacions a les quals el consistori respon assegurant que la propietat, tot i ser coneixedora de les resolucions, va seguir desenvolupant l'activitat de manera continuada o que la prescripció de la infracció «mai s'ha produït».

Tot aquest procés es va iniciar, segons els informes municipals, l'abril del 2005 quan el govern socialista d'aquell moment va ordenar la «suspensió immediata» de les obres d'ampliació portades a terme per aquest càmping «sense llicència» en sòl no urbanitzable, agrícola i d'especial protecció. Dos mesos després, es va ordenar als amos que «suspenguessin immediatament» l'ús i activitat de la part ampliada il·legalment del càmping i que restaurés la «realitat física il·legalment ampliada». Ja aleshores, el consistori va advertir els propietaris que en cas d'incomplir el decret, s'arriscava a rebre una multa econòmica.

Es va iniciar llavors un llarg procés judicial que va començar a donar els seus fruits el 2009 quan el Jutjat Contenciós Administratiu de Girona va confirmar les resolucions dictades per l'Ajuntament blanenc. Tot i això, el càmping va seguir desenvolupant la seva activitat, sense complir les exigències municipals i judicials. Un fet que va confirmar un inspector de l'Ajuntament el juliol del 2011 quan va comprovar que l'establiment no només no havia aturat la seva activitat a la part ampliada il·legalment, sinó que, a més, encara havia ampliat més la superfície. Farts de la situació, i després de nous tràmits urbanístics i judicials, el febrer del 2013, l'alcalde, Josep Marigó, va donar un mes a la societat By Pla 1913 perquè deixés d'utilitzar la part ampliada. Una ordre que els amos del Blanc d'Eivissa no van complir i que els va suposar una primera sanció de 600 euros.

El procediment, però, va fer un gir quan el juny del 2014, el Jutjat del Contenciós Administratiu 2 de Girona va estimar la demanada presentada pels propietaris del càmping i va suspendre provisionalment i per un termini indeterminat la sentència de 2009 que els obligava a cessar l'activitat a la part ampliada il·legalment. L'Ajuntament, però, va contraatacar, presentant un recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el febrer del 2017 va revocar la sentència del 2014.

Arran d'aquesta nova sentència, la polèmica dels càmpings va ressorgir de nou. Aquell mateix mes de febrer, l'equip de govern va intentar portar al ple, el debat i votació per imposar sancions econòmiques a aquest càmping i el Bella Terra. Els grups de la CUP, Batega i ICV-EUiA van amenaçar de deixar el ple si es votava al punt, amb la sospita que el PSC pretenia legalitzar aquestes ampliacions en el nou Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que s'estava tramitant en aquell moment arran de dues sentències judicials que van anul·lar el pla urbanístic de 2010.

Finalment el mes de març, el ple va aprovar la tramitació dels expedients perquè els dos establiments deixessin els terrenys que estaven utilitzant il·legalment. El mes següent, les sospites de l'oposició es van confirmar quan es va portar a votació el nou POUM, que, efectivament, incloïa la legalització de les ampliacions il·legals dels càmpings.

Després de diverses reunions, negociacions i discrepàncies entre els diferents grups municipals, i d'ajornar-se l'aprovació del nou POUM diverses vegades, finalment el Pla es va tirar endavant en el ple del mes de juny del 2017 sense incloure els càmpings. Després de seguir dilatant el tancament de les parts ampliades dels dos càmpings, finalment, el 5 de març passat la Policia Local va precintar la part ampliada il·legalment del Blanc d'Eivissa. Anteriorment, ja ho havien intentat el gener, però els propietaris els van impedir l'entrada.

Cítiques de l'oposició

Tot i que la imposició de la multa va ser aprovada per unanimitat, les crítiques de l'oposició contra l'equip de govern (PSC) per deixar caducar la primera multa van ser dures. «Hi va haver molt mala intenció per part del propietari del càmping i molta benevolència per part del nostre lletrat», va lamentar Salvador Tordera (PP). També Jordi Urgell, de Batega, va etzibar que el consistori hauria de ser «seriós i polit» i que cal «depurar responsabilitats». Des de Cs, Sergio Atalaya va criticar que a Blanes hi ha «els de sempre que fan el que volen i no passa res». Una afirmació en la qual va coincidir Joan Salmeron (ICV-EUiA) qui va assegurar que «els corruptes d'aquest poble segueixen fent el que els hi dona la gana». Per la seva part, el republicà Àngel Canosa va titllar la gestió d'aquesta multa de «nefasta». Finalment, Pepa Celaya va defensar que el PSC ha estat l'únic equip de govern a «tenir el valor» de posar les sancions i tancar les ampliacions i va avançar que tancament del Bella Terra està pendent d'una resolució judicial.