ue se'ls ha perdut a la gent de Liberation Animale 269 a Riudellots? Perquè un escamot de més de 100 persones, la majoria de nacionalitat francesa, van desenvolupar una de les seves agressives reivindicacions alterant l'activitat quotidiana d'un escorxador de la Selva? En el supòsit que les formes amb què defensen el seu posicionament vegà i proanimalista fossin defensables, no tenen ja, molts, moltíssims llocs on posar-les en pràctica a «casa seva»? O és que a França no hi ha granges de vedells, de porcs, de gallines o de conills?

Tot i lamentables excepcions, com les d'una conegudíssima marca d'embotits estatal, que fa uns mesos va saltar a primera línia mediàtica per les pèssimes condicions en les quals alguns proveïdors seus criaven els animals, actualment, la majoria de granges han adequat les seves instal·lacions perquè durant la criança, les bèsties gaudeixin d'unes condicions de vida dignes. En paral·lel, han desenvolupat tècniques de sacrifici amb les quals les sotmeten al mínim patiment possible. Els animals marins ho tenen pitjor. La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua va ser títol, fins i tot, d'una pel·lícula. Una agonia que, algunes vegades, perdura fins el taulell de la peixateria fent exclamar a peixaters i compradors allò del: «mira que fresc, encara belluga». Ja ho veuen: agonia i patiment, en aquest cas, sinònim de frescor i qualitat. Quina paradoxa!

Pel que fa als activistes francesos, els recordaria que tenen escampades pel seu territori, també, centenars (milers) de granges d'oques i ànecs. No cal que els expliqui (ho trobaran vostès a la xarxa) en què consisteix la tècnica anomenada « gavage» que es fa servir per engreixar-los, per hipertrofiar els seus fetges i, així, obtenir els deliciosos «foies». Aquí tenen una mina! Sempre he mirat amb prevenció la gent que «estima» massa els animals. D'acord que no es pot generalitzar, però, n'he conegut uns quants que, enamorats gairebé irracionalment de les seves mascotes, eren incapaços de sentir cap tipus d'empatia, afecte, compassió vers altres éssers... humans.

Podríem els milions i milions de persones que habitem aquest planeta sobreviure amb recursos exclusivament vegetals? No acabaríem finalment assetiats pels scraths dels qui pensen que els vegetals tenen, també, sensibilitat i pateixen quan els conreem, els recol·lectem o ens els mengem? De què ens haurem de nodrir, llavors?