12 de maig de 2019
12.05.2019
Diari de Girona
OPINIÓ

Urgències Saturades

12.05.2019 | 00:02
Urgències Saturades

l mateix dia que dues conselleres, amb un cofoisme exagerat, presentaven als mitjans de comunicació un pla per disminuir el nivell de tabaquisme dels reclusos, jo acompanyava un amic (expacient) al servei d'urgències de l'Hospital Comarcal la Selva a Blanes. L'hospital que cobreix (?) les necessitats de la població de la Costa Brava Sud (Tossa de Mar, Lloret i Blanes).

La dignitat i la salut dels presos és tan respectable com la de tothom. Però el pla antitabac que publicitaven des dels mitjans de comunicació les conselleres em va semblar, només, la cerca d'un titular. Una fotesa davant les mancances i el deteriorament que, a poc a poc, va portant la sanitat pública cap a una pèrdua d'imatge, de prestigi i d'eficàcia evidents. Els veritables titulars segueixen donant-los tants i tants serveis d'urgència saturats (com el d'aquella tarda a Blanes) i nombrosos CAPs amb llistes d'espera impresentables. Allà no hi trobareu, probablement, cap polític fent-se fotografies.

El meu amic va arribar cap a dos quarts de quatre de la tarda amb la sospita d'apendicitis. En un centre privat li havien aconsellat anar a l'hospital per fer més proves i afinar el diagnòstic. Quan hi vaig contactar havia passat un triatge i esperava (a la sala d'espera). Cap a les sis, seguia esperant. No era l'únic. Alguns pacients que havien arribat al voltant del migdia seguien, també, esperant! El servei estava saturat.

Vaig parlar de la situació amb auxiliars, infermers, metges... I tots em van fer palès el seu disgust davant els retards que pateixen, de manera recurrent, els pacients. Apuntaven diferents causes. En una coincidien: la manca de personal. Un problema propiciat per factors diversos, però també, i sobretot, pels escadussers salaris amb què es retribueix el personal sanitari en la medicina pública d'aquest país. Uns salaris que, per exemple, fan que els darrers dies dos traumatòlegs hagin deixat la seva feina al Comarcal per una de millor retribuïda.

Fa temps que em pregunto quina part del pressupost s'emporta la hipertròfia de càrrecs, gestors, directius i administradors que acumula la sanitat pública. I quina part es destina al personal que tracta els malalts a primera línia. Algú deu tenir aquestes dades. Algú (partits, sindicats o premsa) hauria de demanar (exigir) que es fessin públiques. Em temo, però, que cap gestor està disposat a disparar-se un tret al peu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit