Els sona el títol? Sí, és molt semblant al que es fa servir a Catalunya per denunciar el desequilibri entre l'aportació que els catalans fan a les arques de l'estat espanyol i el retorn que en rebem. Un desequilibri que alguns magnifiquen i altres minimitzen. Un desequilibri que, d'alguna manera, ha estat un dels grans arguments esgrimits a l'hora de posar en marxa i anar retroalimentant l'anomenat «procés».

La platja de s'Abanell és -i hauria de ser encara més- un dels emblemes de la indústria turística blanenca. Sovint, però, és una font de maldecaps i de problemes. El més greu, la seva desaparició recurrent quan s'encadenen dos o tres temporals de migjorn o llevant, d'aquells de primera divisió. Unes desaparicions que es van agreujar de manera significativa quan, en la dècada dels vuitanta, es van fer extraccions massives de sorra per portar-la a les platges dels municipis del Maresme nord. Amb la connivència i/o la passivitat dels qui llavors governaven el municipi, vam deixar que el Maresme ens «robés» la sorra.

Ara, tres empreses químiques ubicades a Palafolls (dues han retirat la demanda) reivindiquen per via judicial poder abocar les seves aigües residuals, també, a s'Abanell. Ho estan fent a la depuradora de Pineda, però les salmorres de les esmentades aigües en malmeten el bon funcionament. Solució? Cap a Blanes! Cap a s'Abanell! Com? Fent una canonada que les aboqui a tan sols 400 metres de la captació d'aigua marina de la dessaladora blanenca. Una dessaladora que dona servei, almenys, a 10 municipis, entre els quals hi trobem la capital catalana, Barcelona. Ja ho veuen, primer ens van «robar» i ara ens volen «contaminar». I enmig de tot aquest despropòsit, les empreses, el consistori blanenc i l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua). Aquesta última, jugant, com sempre, a la puta i la Ramoneta.

Fa uns anys ens vàrem deixar «robar» la sorra. Deixarem que, ara, ens «contaminin» la nostra aigua? No es tracta pas d'endegar una guerra intercomarcal, és clar. Potser només es tracta d'aplicar un principi tan senzill com el que resa: que cadascú netegi i reculli la seva pròpia merda. I que ho faci a casa seva, és clar!