18 de juny de 2019
18.06.2019
LA CRÒNICA

I la vergonya es va fer carn

President de la Generalitat i escamots convertits en públic, si no conxorxats si almenys coincidents, alteren el pacte a Santa Coloma de Farners

18.06.2019 | 00:13
I la vergonya es va fer carn

PLE TEMPESTUÓS. La naturalesa humana és tan peculiar, que probablement allà on la majoria de la gent ha sentit vergonya, els seus protagonistes estan avui orgullosos de la seva actitud. Els protagonistes són molts i diversos: des del president de la Generalitat, fins als regidors que van prendre part en la infàmia, passant per la mesa d'edat i el secretari municipal, i acabant amb la manada que assistia al ple de Santa Coloma de Farners

Curiosament, l'única vegada que he estat a Santa Coloma de Farners en els darrers 10 anys va ser fa una setmana, quan vaig passar la tarda al Magma, massatge inclòs. Jacuzzis, saunes, piscines d'aigua calenta... Unes instal·lacions pensades totalment per al relax. Intueixo que més utilitzades pels forasters que pels naturals de la vila, als quals a la vista de l'espectacle ofert dissabte passat, se'ls pot qualificar de moltes maneres excepte de relaxats.

I això no obstant, o precisament per això, Santa Coloma de Farners passarà probablement a la història perquè va ser allà, un 15 de juny de 2019, quan van caure les caretes.

Qualsevol que vulgui assistir al festival de caretes caigudes, ho té fàcil: no té més que visionar el vídeo de la celebració del ple municipal, el ja famós ple municipal que havia de servir per formar una coalició de govern entre JxCat, Independents i PSC, com tantes de similars que es van formar aquell mateix dia en altres pobles i ciutats de Catalunya. En poc més d'una hora hi ha crits de tota mena, insults, plors, una mesa d'edat totalment inoperant -quan no clarament tendenciosa i parcial-, una candidata de JxCat i candidata a alcaldessa totalment desbordada, revelacions de trucades de matinada per part del president de la Generalitat abusant del seu càrrec, familiars d'aquest que es creuen amb dret a despenjar quadres oficials i, en fi, un autèntic escrache en el teòric temple de la democràcia d'una població.

Ple o xarlotada

Suposo que col·locar de mesa d'edat Laurel i Hardy en versió femenina i de la CUP, ja era un indici que la cosa acabaria en xarlotada. I xarlotada va ser durant tota l'estona.

Mirin el vídeo, mirin, o atenguin aquí, que jo els l'explico. No és ja que el ple comenci amb les promeses que es repartien en algun Tot a 100, totes iguals i igual de buides -«per imperatiu legal, per una Catalunya políticament lliure i socialment no sé què...»- en totes les poblacions, no és només que Laurel i Hardy acabin amb un «Visca la terra», que a saber de quina terra parlen, no és que ja d'entrada, el públic fa callar la portaveu socialista, Bea Ventura, amb crits de «fora, fora» en la seva primera intervenció i el mateix amb el portaveu dels independents. És que sense cap pudor ni vergonya, la portaveu d'ERC, Carme Dilmé, revela que la nit anterior van rebre la trucada del president de la Generalitat instant-los a pactar amb JxCat. I que el mateix president va telefonar aquest partit, pel mateix motiu. Es parla com la cosa més natural del món que un president del govern influeixi en les decisions sobiranes d'un ajuntament.

Mentrestant, la gent crida a cada intervenció, talment com si en lloc de en una sala de plens, estiguessin en un camp de futbol. La mesa d'edat, ni s'immuta i permet totes les interrupcions i insults. De fet, les dues regidores de la CUP s'afegeixen als crits de l'irrespectable: «Llibertat, presos polítics! Llibertat, presos polítics!» durant mig minut. Una d'elles -Oliver Hardy, perquè ens entenguem- aprofita una intervenció per grallar que «hem de fer aquesta república que tots volem», sense que especifiqui si amb el «tots» es refereix a la seva família o inclou mascotes i veïns.

La candidata a l'alcaldia, Susagna Riera (JxCat), recorda a l'irrespectable cosa tan evident com que «En Torra no s'ha presentat a aquestes eleccions», però ha de callar davant els crits que tal afirmació provoca. No diguem res quan gosa dir que el president «en cap moment ens ha fet costat durant la campanya»: els crits s'escolten des de la veïna Sils.

Dues dones -sembla que germana i cunyada de Quim Torra- s'aixequen i despengen el retrat del president, que s'enduen amb elles a destinació desconeguda, davant la sorpresa general. La mesa d'edat -i el secretari municipal- continuen muts - laissez faire, laissez passer-, Susagna Riera balbuceja que «hi ha gent poc democ...» i s'atura aquí, potser ha vist que són part de la primera família de Catalunya -cosa que diu molt de Catalunya. Afegeix que «si fos un altre els podria posar una denúncia», sense que quedi clar si es refereix a si fos «un altre alcalde», «un altre retrat» o «un altre qui despengés el retrat».

Bea Ventura vol parlar. Inútilment. L'ofeguen els crits d'«Ets molt fatxa! Ets molt fatxa!». Plora. Ningú, ni una sola persona del ple, la defensa. Molt menys Oliver i Hardy, que somriuen. Acaba intentant fer-se perdonar. Trist.

La cara de circumstàncies de Susagna Riera (JxCat), al final, en remarcar que «Quim Torra hauria d'haver recordat que és el president de tots», reafirmen que les caretes han caigut.

La democràcia de la república catalana devia ser això. No ens queda altre remei que agrair a qui correspongui que la cosa no prosperés.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook