10 de juliol de 2019
10.07.2019

El TSJC fa aturar les obres de l'autopista C-32 entre Blanes i Lloret de Mar

L'alt tribunal detecta deficiències al nou estudi d'impacte ambiental i diu que no compleix la Llei del Canvi Climàtic

10.07.2019 | 18:52
Activistes contraris a les obres, al costat d'una de les màquines | David Aparicio

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fa aturar les obres de perllongament de l'autopista C-32 entre Blanes i Lloret. La interlocutòria de l'alt tribunal posa el focus en el nou estudi d'impacte ambiental que va permetre iniciar els treballs previs sobre el terreny, amb tales d'arbres al paratge del Vilar i altres zones.

El TSJC estima parcialment les demandes dels ecologistes i conclou que aquest estudi ambiental, que avala el traçat escollit pel Departament de Territori, té deficiències. Entre d'altres, perquè no s'ajusta a allò que marca la Llei del Canvi climàtic. Per això, el tribunal suspèn cautelarment «l'executivitat» d'aquests tràmits administratius i això suposa «que de cap manera» les obres puguin continuar, perquè si s'acabés fent el perllongament i la sentència tombés el projecte, no es podria desmantellar la carretera que ja s'hauria construït.

Segon projecte aturat

Aquest és el segon projecte que el Departament de Territori i Sostenibilitat tirava endavant per allargar la carretera fins a la Selva, però la plataforma Aturem la C-32 va presentar un recurs contra el nou estudi d'impacte ambiental que havia permès engegar un projecte paral·lel.

En aquest cas, el TSJC ha especificat que l'estudi «no sembla complet ni suficient» segons l'avaluació ambiental tècnica que exigeix la Llei del Canvi climàtic en l'article 21.2. Per això, creuen que el projecte que vol tirar endavant el govern català podria ser ambientalment inviable. En concret, el tribunal ha matisat que no hi ha informació sobre l'adequació del projecte als objectius de mitigació de l'emissió de gasos amb efecte hivernacle o a la seva neutralització. Tampoc veuen suficient informació que garanteixi que la infraestructura superi «els impactes del canvi climàtic».

Per altra banda, la interlocutòria dictada pel TSJC també fa referència a alguns «defectes» de l'informe d'impacte ambiental en relació a la «justificació de la capacitat hidràulica» dels viaductes de la carretera projectada pel govern català. De fet, considera que no s'ha estudiat quina capacitat d'aigua podrien absorbir els viaductes en períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys. També troben a faltar saber si les obres ocupen terrenys inundables o no.

De fet, la interlocutòria fa referència a algunes «deficiències» del projecte que ja va apuntar l'Agència Catalana de l'Aigua en un informe el 2015, però que en un nou document del 2018 encara no s'havien resolt. Segons l'alt tribunal català, aquesta manca d'informació no pot «prevaldre sobre els interessos de tercers» com pot ser una millora en la mobilitat a la zona durant els mesos d'estiu.

Per tot això, el TSJC ha ordenat suspendre l'«executivitat» de l'informe ambiental. Això comporta la paràlisi del projecte i de les obres, ja que aquest no es pot executar sense el corresponent informe d'impacte ambiental. A més, el tribunal remarca que «de cap manera» les obres poden continuar. Els magistrats ho justifiquen recordant que si la sentència és en contra del projecte i seguissin les obres de construcció, ja no es podria desmantellar tota la carretera.

Això comporta que la Generalitat haurà d'ordenar als operaris que abandonin les tales d'arbres al paratge del Vilar de Blanes i a tocar de la depuradora de Lloret de Mar. Es tractava d'unes obres prèvies a l'execució del projecte, però que s'hauran d'aturar igualment per la decisió del tribunal de suspendre l'impacte ambiental.

L'entitat impulsora del recurs, Aturem la C-32, s'ha mostrat contenta amb la decisió del TSJC. Segons expliquen en un comunicat, seguiran «fent pedagogia» en contra d'una carretera que «no se sosté per enlloc». A més, també van recordar que fa més d'un mes que diversos voluntaris intentaven aturar les tales d'arbres que feien els operaris a través d'accions de «resistència ciutadana al bosc».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook