Els habitants del municipi de Riells i Viabrea, amb poc més de 4.000 habitants, intenten entendre quins motius han portat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a condemnar la batllia del municipi amb una multa de 2,1 milions d'euros.

La història és llarga i enrevessada -com gairebé totes les que estan relacionades amb l'especulació urbanística- i per aquest motiu l'equip de govern va celebrar dilluns al vespre una assemblea pública per explicar com afrontaran el pagament de la sanció. Dilluns a dos quarts de vuit del vespre, el casal del poble va acollir més d'un centenar de veïns per escoltar com l'alcalde, Josep Maria Bagot (ERC), explicava a toc de PDF l'especulació urbanística del municipi a la dècada dels anys 2000 -principalment sota el mandat de Josep Ferrer (CiU).

La sentència del TSJC, com va avançar aquest diari fa uns dies, condemna l'Ajuntament de Riells a indemnitzar la promotora 1986 S. L. -que tenia 60 llicències municipals en uns terrenys sense pla urbanístic i parcialment expropiats. És a dir, l'any 2006 l'Ajuntament va concedir 60 llicències en aquesta promotora, quan les característiques del territori es traduïen en una vintena de llicències. Bagot va traspassar la responsabilitat de la mala gestió a l'antic equip de govern i en tres figures principals: l'assessor jurídic, l'arquitecte que va fer la requalificació dels terrenys i la secretaria.

L'Ajuntament té previst desemborsar un milió d'euros de manera immediata i renegociar el pagament del milió d'euros restant. Segons Bagot, el seu equip va «intentar salvar els mobles» davant la situació amb la qual es van trobar l'Ajuntament quan es va produir el canvi de govern de la CiU de Ferrer a l'Esquerra liderada pel mateix Bagot, el juliol del 2007.

Incògnites

En la sentència del TSJC, s'especifica que 1986 S.L. va contractar com a arquitecte la mateixa persona que havia fet els «instruments de parcel·lació i reparcel·lació aprovats en el seu moment per l'Ajuntament. Però resulta indubtable que aquesta contractació vingué induïda, si no imposada, precisament per la seguretat que oferia que el redactor del projecte edificatori hagués estat, alhora, l'autor dels instruments urbanístics que podien assegurar la regularitat i, alhora, l'obtenció de la llicència d'obres».

El mateix escrit destaca que l'arquitecte encarregat de la parcel·lació de les obres va reconèixer que tenia un soci que havia estat «assessor extern» de l'Ajuntament. A més a més, aquest «assessor extern» era soci d'un altre lletrat que havia fet un informe favorable de parcel·lació. La sentència deixa clar que l'Ajuntament era plenament conscient en el moment de la concessió de les llicències que aquestes no complien la legalitat. L'estructura a mig construir que hi ha de la Promotora 1986 no es tocarà.