07 de agost de 2019
07.08.2019

40 anys de l'incendi de Lloret

L'Associació de Veïns dels Pinares, el consistori i els serveis d'emergències homenatgen les víctimes de la catàstrofe

06.08.2019 | 23:37
Retirada d'un cos sense vida de la urbanització, que va quedar reduïda a cendres

Lloret de Mar recorda amb amargor els quaranta anys d'un dels episodis més tràgics de la seva història. El devastador i mortífer incendi a la urbanització dels Pinares el 7 d'agost de 1979, en què van perdre la vida quatre nens, sis dones i onze homes es manté viu en la memòria col·lectiva del municipi i les seves institucions. Sense cap investigació concloent, tot sembla indicar que l'incendi dels Pinares –un dels incendis que més morts han provocat en una urbanització, a Espanya (21 víctimes)–, va ser provocat. El foc es va iniciar en dos punts diferents, separats per una distància superior als dos quilòmetres.

El primer, a la finca el Vilar, a Blanes, i el segons, a la finca Can Dausa, a Lloret de Mar. L'elevada temperatura, la vegetació i el vent que bufava aquell matí van afavorir la propagació del foc. Les flames van sorprendre els veïns de la urbanització. Alguns van intentar fugir i van morir en l'intent.

Les característiques de la urbanització, juntament amb les flames, van ser un escull més per a les 21 persones que van buscar una sortida per una vall de la qual no van poder escapar.

El foc va provocar que l'aleshores president de la Generalitat, Josep Tarradellas, i els ministres d'Agricultura, Jaime Lamo de Espinosa, i el de Seguretat Social, Juan Rovira Tarazona, es desplacessin la mateixa nit a Lloret i es reclamessin transferències en Sanitat i Agricultura, a més de gestar-se la idea de crear un cos professional de bombers.

L'impacte dels fets

«Va ser una experiència molt dura», explica l'exalcalde de Lloret de Mar (1979-1983) Joan Domènech. Aleshores, Domènech acabava d'iniciar feia just dos mesos el seu perídode al capdavant del consistori selvatà. «És trist i no sé si n'hem tret prou rèdit per entendre que hi ha coses que cal millorar», assegura, «va ser una experiència que ens va mostrar les mancances i precarietats de les urbanitzacions».

En aquest mateix sentit s'expressa l'aleshores cap del cos de bombers voluntaris de l'Ajuntament de Lloret, Jordi Martínez. L'any que es va produir l'incendi Martínez acabava de sortir de l'alcaldia i era el cap dels bombers voluntaris del municipi, un cos del qual havia participat en la seva fundació el 1975. Als anys 70, assegura, hi havia pocs cossos de bombers voluntaris i no estaven coordinats.

«A partir de l'incendi de Lloret la Diputació de Girona es consciencia i comença a muntar un cos de bombers a les comarques gironines similar al que havia muntat la Diputació de Barcelona», diu l'excap del cos de bombers local. Segons Martínez, «van ser dos dies molt llargs i amb un resultat molt penós». Apunta, «en aquell moment érem un grup jove amb pocs mitjans que va fer el que va poder, que no va ser prou».

Fer memòria i futur

Com a record, el president de l'Associació de Veïns dels Pinars, Ricardo Amor, explica que diumenge es va fer una ofrena floral al costat del nou monòlit que recorda els 40 anys del fatídic incendi. La placa està instal·lada molt a prop de la zona que dona accés a la vall on van morir les víctimes. A més, recentment, al municipi s'ha creat un grup format per persones a títol individual que formen part de col·lectius com l'ADF, el cos de bombers o els Agents Rurals per recopilar dades i documentació per obtenir més informació sobre aquest incendi.

Veïns, Ajuntament i serveis d'emergència, al monòlit · Aj. de Lloret

L'actual alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, apunta la importància que va tenir aquell foc, tractant-se «segurament, de l'incendi en una urbanització més gran que hi ha hagut al país». «Aquest incendi va provocar un abans i un després, on es van començar a fer protocols d'incendis a urbanitzacions», afegeix. Així mateix ho recordava ahir el cap de la Policia Local de Lloret, Joaquim Martínez, que destacava que amb els actes de record es busca que "no torni a passar" un fet com aquest.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades