es de la punta de la Tordera (Blanes) fins a cala Salions (Tossa), que d'alguna manera configura el límit nord de la Costa Brava Sud, es podrien contar per dotzenes les platges, cales, paratges, etcètera que s'han fotografiat i reproduït configurant bellíssimes postals. Com aquelles que, no fa massa anys, proliferaven a les botigues de souvenirs i a les recepcions dels càmpings i els hotels. Aquests últims anys, tanmateix, el negoci de la postal ha anat marcadament a la baixa. El desenvolupament d'internet i la telefonia mòbil ha propiciat sistemes rapidíssims per enviar missatges o salutacions als parents i als amics: per palesar com de bé ens ho estem passant i, sobretot, per mostrar en quins llocs tan meravellosos ho estem fent.

Les postals propiciaven un punt d'engany i autoengany que amb el mòbil i els whatapps és difícilment reproduïble. Donat que les fotografies acostumaven a ser realitzades en temporada baixa, la presència humana estava reduïda a la mínima expressió. Així, els paisatges de les postals eren, gairebé sempre, idíl·lics!

Ara, a menys que matinis molt o puguis aprofitar la llum del capvespre, és difícil fotografiar i enviar imatges en les quals la presència de gent i la de tots els atuells amb què van a la platja ( para-sols, tovalloles, matalassos, neveres, pilotes...) no apareguin en menor o major quantitat dins les fotografies, diguem, «artesanes». Especialment a l'agost i sobretot els caps de setmana, el paisatge humà i els seus «complements» ho saturen tot.

Pensava en tot això diumenge passat, quan, gairebé a les vuit del vespre, em vaig apropar a Santa Cristina (Lloret). Justament a l'hora en què veritables riuades de gent abandonaven la platja gran (també la veïna i blanenca Treumal) per retrobar els seus vehicles i retornar a Barcelona, al seu cinturó o altres municipis de terra endins. Pensava en això i pensava en la sort que tenim els qui vivim a prop de «belles postals» durant tot l'any. En la immensa sort de poder-les gaudir d'una manera genuïna, tranquil·la i gairebé anònima durant la tardor, l'hivern i els començaments de primavera. Una gran sort, sí!