El grup municipal de Vidreres som Tots - Esquerra Republicana (ERC va reclamar ahir que cal eliminar els correbous al municipi sota l'argument que són «anacrònics». Aquesta demanda arriba després que diumenge 19 persones resultessin ferides quan en plena celebració del Correbous de la festa major un toro va saltar la tanca de la plaça mòbil i va envestir el públic que estava assegut a la graderia. Dilluns, l'alcalde del municipi, Jordi Camps (JxCat), reconeixia que la continuïtat de l'espectacle -de 33 anys d'història i seguit per gran part del poble- es posa en tel de judici després de l'incident.
Els republicans -que es reparteixen al cinquanta per cent els quatre regidors de l'oposició juntament amb els socialistes- exigeixen al consistori que s'acabi amb aquesta tradició de forma «ètica i conseqüent». Els d'ERC critiquen la postura que va seguir l'equip de govern, que té majoria absoluta amb 8 regidors, per «no haver dedicat ni una sola paraula al bou mort», una actuació que consideren un «menysteniment més al maltractament animal». Segons els republicans, «defensem, com sempre hem fet, els drets dels animals per avançar cap a una societat més sostenible, amable i respectuosa amb la natura».
ERC i la tradició taurina
Tot i les paraules del grup municipal republicà de Vidreres, la realitat indica que Esquerra va guanyar les eleccions en 8 municipis d'arreu de Catalunya -alguns en majoria absoluta- on se celebren correbous: Aldover, Camarles, Roquetes, Alcanar, Amposta, Sant Carles de la Ràpita, Cardona i Santpedor. També cal destacar que forma part del govern o de l'oposició en 14 municipis més que celebren aquesta activitat: Deltebre, l'Aldea, l'Ampolla, Tortosa, la Galera, Mas de Barberans, Masdenverge, Sant Jaume d'Enveja, Santa Bàrbara, Ulldecona, Arnes, Corbera d'Ebre i Mont-roig del Camp i Vidreres. En el cas de JxCat, és present en el govern o l'oposició de 20 municipis on hi ha correbous.
Les corrides i els correbous
El 28 de juliol de 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que prohibeix en la seva totalitat les corrides de toros a Catalunya. L'aprovació va ser polèmica i ajustada - 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions- però va comptar amb el suport de la majoria de parlamentaris de CiU, PSC, ERC i ICV, mentre que el PP i Ciutadans van votar en contra -cal esmenar que els regidors convergents i socialistes van tenir llibertat de vot i n'hi va haver 31 del PSC i 7 de CiU que van votar en contra de la prohibició-. El debat parlamentari es va basar en l'espectacularització de la mort dels animals i el seguiment d'una tradició titllada de «cruel».
Tot i aquests arguments, el 22 de setembre del 2010 s'aprova al ple del Parlament la llei 34/2010, sobre la regulació de les festes tradicionals amb bous al territori català -fins aleshores només estaven regulats per un manual de recomanacions-. Es va votar amb 114 vots a favor, 14 en contra i 5 abstencions, i va comptar amb el suport de CiU, ERC, Cs, PP i 32 dels 37 diputats del PSC, mentre que ICV va votar en contra. D'aquesta manera, apenes dos mesos després d'abolir les corrides de toros s'obria la porta la continuïtat dels correbous, espectacle que la Generalitat, a la seva web, qualifica d'«únic». Aleshores tant els republicans com els convergents van argumentar que era una activitat «cultural» i «tradicional» arrelada en gran part dels territoris de Catalunya, deixant enrere l'argumentari del patiment animal que havien utilitzat per aturar les corrides de toros.
Segons la Coordinadora per l'abolició dels correbous a Catalunya, els vots d'ERC i de CiU per mantenir els correbous venien motivats per «la por» de perdre quatre diputats al Parlament. El portaveu de l'ens, Toni Teixidó, explica que «no volien pagar la factura política de perdre diputats perquè sabien que hi havia un gran arrelament dels correbous i els toros a les terres de l'Ebre i amb la llei d'Hondt els vots allà són molt importants per tenir més representants al Parlament». Segons Teixidó, «el 90% dels 500 espectacles taurins que es produeixen cada any al territori català són a la zona de l'Ebre».
La pressió del sector animalista ha anat creixent els darrers anys amb la creació de més entitats que reclamen l'aturada dels espectacles taurins. A Girona van aconseguir l'aturada directa o indirecta dels correbous a Torroella de Montgrí, Olot i Roses. Amb els fets de diumenge ja hi ha almenys dues entitats, Lex Ànima i l'Associació Girona Animalista (AGA), que han manifestat que prendran mesures legals per denunciar els fets per la via administrativa o penal.
També es manté l'arrelament dels grups taurins -especialment a les terres de l'Ebre. L'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre-que agrupa la majoria d'associacions taurines de Catalunya- va expressar dilluns en un comunicat que a Vidreres es va produir «un fet aïllat» que no pot posar en entredit la continuïtat de l'activitat al poble.
