L'àrea urbana formada per Blanes, Lloret i Tossa de Mar és la vuitena de tot l'Estat que més va augmentar percentualment la seva població entre els anys 1981 i 2017. Així ho indica un informe del Ministeri de Foment, que també inclou dues àrees urbanes gironines més -la de Sant Feliu de Guíxols i la de Girona- en la llista de les vint zones que més van créixer, en xifres relatives, durant aquest període.

Els principals creixements de població de les àrees urbanes de l'Estat durant aquests 36 anys es van concentrar especialment en zones turístiques. Així doncs, per davant de Lloret es troben àrees com la de Torrevieja, Tenerife Sud, Roquetas de Mar, El Ejido -la única que no té un caràcter turístic-, Costa Blanca, Costa del Sol i Eivissa. Tal com s'observa, aquests creixements es concentren, sobretot, en l'àrea mediterrània i les illes, tant Canàries com Balears, i en alguns casos van acompanyades de grans creixements urbanístics derivats de les segones residències, que en alguns casos s'acaben convertint en primeres per a jubilats estrangers.

En el cas de l'àrea de Lloret, Blanes i Tossa, que ocupa el vuitè lloc, l'augment se situa en prop del 150% en aquest període de 36 anys. Les dades de població de 2017 de les quals disposa Foment indiquen que, aquell any, la població d'aquesta zona se situava en 81.233 persones.

En la setzena posició d'aquest «top 20» de creixement poblacional hi ha l'àrea de Sant Feliu de Guíxols, que inclou també els municipis de Palamós, Calonge i Castell-Platja d'Aro. En aquest cas, es tracta d'una àrea que registra 60.861 habitants i que ha experimentat un creixement superior al 60%. Segons el mateix document, però, aquest augment de població no ha anat acompanyat d'un gran creixement del parc de vivendes, ja que es tracta d'una de les àrees de l'Estat on el nombre d'habitatges creix a un ritme més lent.

Finalment, l'àrea urbana de Girona tanca la classificació dels vint majors creixements, amb un augment de població que supera el 50% en aquests 36 anys. L'àrea inclou, a banda de la capital, els municipis de Salt, Sarrià de Ter, Celrà, Bescanó, Quart, Sant Julià de Ramis, Vilablareix i Fornells de la Selva, i entre tots sumen 156.527 habitants. L'informe assenyala que l'àrea de Girona, igual que les de Múrcia, Màlaga o Palma de Mallorca, es beneficia de tenir al capdavant una capital provincial i alhora comptar amb els beneficis que els suposa situar-se en una zona turística o a prop d'ella, com és el cas de Girona amb la Costa Brava.

L'augment demogràfic en aquestes tres àrees gironines contrasta amb el descens poblacional que han patit altres zones de l'Estat, com per exemple el nord peninsular, ja que les àrees urbanes de Ferrol i Bilbao han registrat descensos de població superiors al 5%, mentre que Astúries, Sant Sebastià i Santander-Torrelavega es troben entre les zones que menys creixen. Segons indiquen els redactors de l'informe, un dels elements clau que explica aquest comportament demogràfic són els processos de reconversió industrial que van afectar aquestes zones a finals del segle XX, així com una disminució de l'activitat minera, fet que els va comportar un descens de l'activitat econòmica i, conseqüentment, de la població. També es troben dins del grup menys dinàmic les àrees de Castella i Lleó (Zamora, Palència, Salamanca, Burgos i Valladolid), tot i que en aquests casos registren sempre evolucions positives. Finalment, també experimenten ritmes de creixement baixos les àrees de València i Barcelona (al voltant del 20% cadascuna), malgrat ser dues de les zones més poblades en àmbit global.