L'atzar ha fet que aquests darrers mesos hagi acompanyat el mateix amic a un servei d'Urgències. La primera vegada al prou conegut hospital La Selva de Blanes, que cobreix l'atenció hospitalària dels ciutadans de la nostra comarca.

Bé, d'una part de ciutadans, donat que els pobles de la Selva interior acostumen a utilitzar l'hospital de Salt o el Doctor Josep Trueta de Girona. La segona vegada, no fa gaires dies, l'he acompanyat a l'hospital de la Cerdanya, a Puigcerdà, després d'una caiguda fortuïta buscant bolets que li va provocar una forta contusió.

Per comparació, les sensacions tant en una experiència com en l'altra han estat ben diferents. A Puigcerdà, tot i ser una vigília de festiu, ens vàrem trobar una sala d'espera amb molt poca gent i on lluïa un rètol dient: «La mitjana d'espera per ser atesos és de mitja hora». No va trigar ni vint minuts a ser cridat i atès. Mentre esperàvem a fora amb un familiar, una senyora de Puigcerdà ens explicava, com a anècdota extraordinària, que una vegada va haver d'esperar gairebé tres hores a ser atesa. Caram! Però si això és el temps que habitualment cal esperar a Blanes! Li vam dir.

De fet, en l'anterior experiència, el meu amic, amb un fort dolor abdominal i sospita de còlic nefrític, va trigar sis hores a entrar dins un box d'urgències. És clar que el temps d'espera, la demora, no és l'únic paràmetre per avaluar les prestacions d'un centre hospitalari. És clar, també, que no tothom que acudeix a un servei d'urgències hi va per un problema realment urgent. Però, aquests serveis són, sens dubte, els que configuren part de la bona o mala imatge d'un hospital.

Per això, haurien de ser els serveis més a bastament coberts en funció de la «ràtio» de població que han d'atendre. Potser no són les millors paraules per expressar-ho, però la comparança entre el servei d'urgències de l'internacional hospital de Puigcerdà (dona cobertura tant als ceretans catalans com als francesos) i el del blanenc hospital comarcal La Selva em va semblar com comparar l'AVE amb un tren de rodalies... Català!