Article 47 de la Constitució Espanyola: «Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per tal d'impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics».

La Katarzyna resideix en un immoble de Caldes de Malavella amb la seva parella i la seva filla, menor d'edat. En el transcurs dels darrers tres anys s'ha vist atrapada en una espiral de burocràcia que, resumida breument, vindria a ser el següent: resideix en un habitatge propietat de ServiHabitat -a la vegada filial de Caixabank- que té un contracte de lloguer a nom del seu exmarit, que no resideix en aquest immoble des de fa anys i tampoc en paga el lloguer perquè en la sentència de divorci de la parella no s'especifica qui ha de pagar què del contracte d'arrendament de la casa.

A tot això, però, el banc ha acumulat el deute per impagament i ha portat als jutjats el cas per desnonar els inquilins de la casa i recuperar l'immoble, però a la vegada neguen un canvi de nom del contracte d'arrendament per fer un contracte de lloguer social a la mare.

La Katarzyna, mare d'una nena de deu anys, explica que porta tres anys «en una espiral que no s'atura». El primer intent de desnonament va ser el març del 2018, des d'aleshores n'hi ha hagut nou més, ja que cada vegada que la comitiva judicial intenta desnonar, veu que els inquilins no es corresponen amb la persona que figura de llogater en l'immoble, que és el seu exmarit.

«El primer cop que van venir em vaig quedar com en xoc, perquè estava negociant amb el banc canviar el lloguer per posar-lo a nom meu però després em vaig trobar que el banc a la vegada havia procedit a demanar una ordre per fer-nos fora», explica. En aquest sentit, la Katarzyna recorda que el darrer llançament ja anava a nom seu i ja tenen data per al desè, d'aquí a un mes.

La lluita per tenir un sostre

«Tenim tots els mobles fora, ens els guarden els nostres amics i en un magatzem. Per si arriben i ens fan fora... Vivim amb dos matalassos a terra i poca cosa més», explica. «El que la gent no sap és que evitar que t'expulsin de casa teva és una feina en si mateixa, no pots treballar amb un horari normal perquè has d'estar tot el dia pendent de serveis socials, dels jutjats, dels advocats... I tot això sense conèixer els teus drets ni com funciona l'administració».

Juntament amb la seva parella, en Xavier, agraeixen a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) el suport que els ha mancat per part de l'administració: «Ells ens van posar en context de la burocràcia i dels nostres drets», recorda. A Caldes de Malavella, l'Ajuntament no disposa de cap habitatge per a ús social. D'altra banda, fonts de l'entitat bancària qüestionades sobre aquests fets en el vuitè intent de desnonament van apuntar que «s'ha intentat treballar per buscar una sortida per a aquesta família».

«Només demano un lloguer a nom meu per aturar aquests tres anys de vida que portem així. Això és un infern. Som éssers humans i tenim drets... No diu a la Constitució que tots tenim dret a un habitatge?», conclou la Katarzyna.