«La família ens diu que en Jordi Gironès disposà que no volia cap mena de cerimònia, funeral o el que fos», m'informen des de l'Ajuntament de Riudarenes. La sorpresa hauria estat que no hagués disposat cosa semblant. En Jordi Gironès i Pasolas, nascut al carrer de la Rutlla de Girona, pintor de brotxa, metge de família i alcalde de Riudarenes, es fixà a la vida els objectius que li semblaren i feu els esforços que calgué per assolir-los. No li faltaren ni capacitat ni tenacitat. Un personatge brusc, amable i que no s'estava de punyetes. Anava a la seva, sense embuts i radicalment ell mateix, amb els seus principis i el seu criteri. Era un excel·lent jugador de botifarra i un conspicu afeccionat del Barça.

Vàrem coincidir, els vespres, a les classes particulars del Sr. Lax i senyora, al carrer Alvareda a l'any 63/64. S'hi preparava per als exàmens de batxillerat superior mentre, durant el dia, treballava de pintor amb el seu pare. Al voltant dels vint anys, un desengany amorós el va convèncer que havia d'acabar el batxillerat. A l'examen de Preu de juny, quan li preguntaren els empírics anglesos, contestà que «Locke, Berkeley y Hume fueron tres filósofos que igual pudieran haber sido espadachines de la verde Inglaterra» i entregà l'examen. El Preu, doncs, l'aprovà a la següent convocatòria. Decidí matricular-se a la Facultat de Medicina de Bellaterra. Llogà un pis que compartí amb futurs metges, com els doctors Serrat i Ponsatí, i, encara no havent acabat la carrera, ja es casà amb l'Ester i tingueren la Bàrbara. Anys després, la Irene.

Com a metge de família, primer anà a un poble de la província de Conca, La Ventosa, em sembla que es deia, i retornà a Sant Esteve d'en Bas, a Sant Gregori i, finalment, a Riudarenes. Sempre tingué vocació política. Es concretà a Riudarenes. N'era el metge i aviat en fou dinamitzador cultural i social. Crearen una entitat que animà la vida del poble i que donà llum a una agrupació d'electors per desplaçar CDC de l'Ajuntament. Des de l'alcaldia, aviat va veure que calien relacions amb les altres institucions per tenir recursos i afrontar problemes i això l'acostà al PSC. Treballà fort per estendre el partit a la comarca i el representà diverses legislatures a la Diputació o al Consell Comarcal de la Selva que arribà a presidir.

Era un home d'esquerres i lliure que no entenia el malbaratament de recursos econòmics o ecològics. Estimava la natura i l'aire lliure i era molt singular i especial. Un bon amic. Descansi en pau.