L'Ajuntament de Blanes ha distribuït 62 carnets a diferents ciutadans de la vila (majoritàriament dones) perquè puguin alimentar i tenir cura dels gats de carrer. Segons les ordenances municipals, aquesta és una activitat sancionable. Amb els carnets, en canvi, podran desenvolupar-la de manera organitzada i sense problemes.

Sovint penso que hauria d'involucrar-me en una activitat solidària, altruista. Que hauria de dedicar algunes hores a la setmana a exercir tasques de voluntariat. He estat a punt, però mai he fet el pas. Tinc clar, en tot cas, que, si l'acabo fent, serà per oferir-me a algun col·lectiu que aboqui la seva atenció a les persones.

No sabria com explicar-ho però, quan m'arriben notícies d'activitats o associacions que tenen com a destinataris els animals passo sempre uns moments de desconcert. Res més lluny, en el meu propòsit, que desautoritzar la tasca de la gent que s'hi dedica. La meva és, segurament, una reacció irracional, espontània.

Puc entendre la devoció pels animals, i fins i tot entendre-la millor, quan són persones grans, solitàries i amb necessitats afectives, les que hi aboquen temps i energies de manera gairebé exclusiva. En general, però, el tema em provoca sentiments i reflexions contradictòries.

En tot això dels animals, de la seva cura, dels seus drets (?), del seu benestar, etcètera, em retorna sempre el record d'una lectura pretèrita. Una entrevista al cineasta francès Jean François Truffaut, que, en preguntar-li si tenia animals de companyia, va respondre: «No, no en tinc. La capacitat de rebre i donar afecte de les persones és limitada. Hi ha tantes persones que en pateixen mancances que posar afecte envers els animals em sembla una manera de malbaratar-lo».

Tinc un gran respecte pel bestiar. Soc fill de pagesos. De petit convivia diàriament amb conills, gallines, cavalls, vaques, gats... Uns aportaven el seu treball i el seu esforç, altres aliments (ous, llet, carn), altres caçaven rates. La meva relació amb ells va ser pragmàtica, simbiòtica. Potser sigui per això que pensi, també, que votar partits animalistes suposa escapolir-se de la veritable realitat. Almenys fins que tots els éssers humans tinguin, arreu, unes condicions de vida mínimament dignes.