L'Audiència Nacional (AN) ha condemnat Absdelhak El Jelaly a tres anys de presó per finançar el Daesh. D'origen marroquí i resident a Arbúcies, va ser detingut l'any 2016 al costat d'un germà seu. Mesos després van arrestar un altre germà a Santa Coloma de Farners. A tots els acusaven d'enviar diners a Turquia per finançar l'organització gihadista Daesh quan un quart germà es va traslladar el 2015 a Síria. Aquest germà hauria mort després combatre per a l'Estat Islàmic. Els altres dos germans han estat absolts, ja que l'Audiència Nacional considera que només el condemenat era conscient que, "si més no parcialment", aquestes quantitats es podrien destinar a finalitats terroristes. A més de la pena de presó, l'AN també condemna Abdelhak a pagar una multa de 7.000 euros i a passar-se 5 anys en llibertat vigilada. Tot i que Abdelhak s'enfrontava a 7 anys de presó, el tribunal li imposa la condemna en el seu grau mínim, perquè no es pot acreditar que els diners enviats servissin per "fer algun acte terrorista", però sí per garantir "la subsistència" del germà que es va integrar al Daesh. La defensa, que porta l'advocat Benet Salellas, ja ha anunciat que demanarà ara que s'indemnitzi els dos germans absolts pel temps que han passat empresonats i que recorrerà la condemna d'Abdelhak davant del Suprem.

Segons recull la sentència, les trameses es feien a través d'un intermediari a Turquia. Abdelhak era qui va demanar als altres dos germans que enviessin els diners, perquè ell no ho podia fer personalment (ja que tenia la documentació caducada). Entre maig i agost del 2015, es van fer dues trameses que sumaven 2.755 euros. A més, n'hi va haver una tercera -en aquest cas, de 1.000 euros- que no va arribar a destí, perquè la companyia Western Union la va bloquejar davant la sospita que els diners servissin per finançar el Daesh.

Ara, de tots tres germans, l'AN ha condemnat Abdelhak El Jelaly per aquest delicte. Als altres dos els absol, perquè el tribunal conclou que, si bé van enviar diners, tan sols Abdelhak era conscient que es podrien destinar a finançar el Daesh. I això, perquè dels tres germans, ell era "l'únic" que ha admès que sabia que el que havia marxat a Síria "estava integrat a l'Estat Islàmic com a membre actiu d'aquest grup terrorista". A més, també havia vist fotografies d'aquest germà "armat amb un fusell d'assalt".

"Suport i subsistència"

A l'hora de condemnar Abdelhak El Jelaly, però, el tribunal de l'AN li imposa la pena en el grau més baix. I en comptes dels 7 anys de presó que reclamava la Fiscalia, l'acaba condemnant a 3 per un delicte de finançament del terrorisme. Segons recull la sentència, perquè "no es pot considerar acreditat que els diners enviats s'utilitzessin per finançar un acte terrorista concret".

Ara bé, com que sí que van servir per a la "subsistència" del germà que era a Síria, l'AN diu que amb les trameses es va aportar "auxili i suport econòmic per a la seva permanència al servei de l'organització terrorista Estat Islàmic". I que d'això, Albdelhak El Jelaly sí que n'era conscient.

A més de la pena de presó, l'AN també imposa a Abdelhak una multa de 7.000 euros, l'obliga a passar-se 5 anys en llibertat vigilada i li fa pagar un terç de les costes del judici.

Dels tres germans, actualment cap d'ells està a presó. Abdelhak va sortir-ne aquest 2 d'octubre passat (després que se celebrés el judici) i els altres dos -ara ja, absolts- van ser posats en llibertat l'1 d'agost del 2017.

Indemnització i recurs

La defensa de tots ells, que encapçala l'advocat Benet Salellas, ha anunciat que demanarà ara que s'indemnitzi els dos germans absolts pel temps que han passat empresonats. I que pel que fa a Abdelhak, presentarà recurs davant del Suprem perquè la mateixa AN, a l'hora de condemnar-lo, expressa dubtes (ja que no assegura amb certesa que els diners servissin per finançar el terrorisme).

Durant el judici, a més, Abdelhak va declarar que havia enviat els diners amb l'únic objectiu d'ajudar el seu germà, i no per cap altre motiu. També va dir que el seu germà havia mort combatent a Síria durant la primavera del 2016. I que mesos després, al juliol, ell mateix va anar als Mossos d'Esquadra per posar aquests fets en coneixement de la policia.