El ple de Lloret de Mar va viure, ahir al matí, una de les sessions més tenses i caòtiques des de l'inici del nou mandat, amb durs intercanvis de retrets entre l'oposició i l'equip de govern i, fins i tot, amb l'intent de Ciutadans (Cs) d'anul·lar la sessió plenària al·legant motius legals.

L'últim ple de l'any va ser convocat amb caràcter extraordinari i d'urgència per tal de desestimar les al·legacions presentades a les ordenances fiscals i poder-les aprovar de manera definitiva abans d'acabar aquest 2019. Segons va explicar la regidora de Serveis Econòmics, Lara Torres (PSC), en total es van presentar set al·legacions per part d'ERC, Cs, un ciutadà particular, el gremi d'hotelers locals, l'associació Lobby Entitats Residencials, Barris o Comerços i una veïna que va presentar 1.157 signatures de protesta contra, entre altres, l'augment del 3% de l'impost de béns immobles (IBI).

La primera i una de les més dures a l'hora d'intervenir va ser l'edil de Força Lloret Lluïsa Baltrons, qui va acusar l'equip de govern (JxLloret i PSC) d'haver «enganyat» els ciutadans i va retreure als neoconvergents haver incrementat impostos i taxes tot i haver «promès» en el seu programa electoral «que no ho farien»: «No aprofitin la majoria per fer el que vulguin», va etzibar Baltrons.

El portaveu dels Comuns, Miguel Gracia, també va acusar l'equip de govern d'utilitzar un criteri polític, i no econòmic, per apujar els impostos municipals i van recriminar-los que això suposi haver convertit la tarifació social en «marginal». «El primer que han fet és apujar-se el sou i, després, apujar els impostos per poder-se pagar els sous», va proferir Gracia, qui va advertir a les formacions encapçalades per Jaume Dulsat i Francisco Pastor que no vulguin «vendre» que l'augment de taxes és per «pagar els excessos d'anteriors governs».

Petició de nul·litat del ple

Per la seva part, ERC va criticar que tot i haver-se incrementat la recaptació no «s'estan prestant serveis nous». «El que no es pot fer és augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans i no reduir partides al pressupost de turisme. És més, s'ha apujat. Es nota que és la regidoria de l'alcalde», va carregar l'edil Jordi Orobitg. També Cs, va catalogar la pujada d'impostos «d'escandalosa i innecessària». «Sense haver tocat res, tenien dos milions d'euros més per gestionar els deutes», va dir el portaveu taronja, Jordi Hernández, en referència a l'IBI ingressat després de la revisió cadastral de l'exercici anterior.

Finalment, l'edil de JxLloret, Jordi Sais, va defensar l'augment de la «pressió fiscal» per «necessitat». «Es diu que amb els dos milions que ingressem de més amb l'IBI recaptat en tenim prou per poder administrar el pressupost de l'ajuntament. No és cert. En necessita cinc més per increments de salaris del personal laboral o l'increment del preu de l'aigua», va dir Sais, qui va recalcar que tot això «no repercuteix en el ciutadà».

D'altra banda, Cs va protagonitzar el moment més caòtic del ple quan va demanar -fins en tres ocasions- que s'anul·lés la sessió fins que es resolgués la segona al·legació que van presentar el dia 23 de desembre a les onze de la nit i recalcant que sinó emprendrien accions legals. Per tal de resoldre la qüestió, es va fer una pausa de mitja hora, després del qual, l'equip de govern va presentar una esmena per desestimar aquesta al·legació en considerar que no tenia base jurídica. Tant l'esmena com el desestimament de les al·legacions i l'aprovació definitiva d'aquestes es va aprovar per 11 vots a favor de l'equip de govern i els 10 en contra de tota l'oposició. « Els serveis tecnics no tenie cosntncia de l'alelgació»

Sais va criticar que

augment

provació implicarà que s'apugin cinc impostos el 2020: augmentarà un 3% l'IBI i l'IAE; un 2,8%, el de circulació; el de construcció un 0,5%, i el de plusvàlua, un 0,2%. D'altra banda, els impostos sobre les escombraries i les aigües es congelen durant el 2020 -un dels temors de l'oposició era que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el cas Aquàlia, en què l'Ajuntament ha de pagar 2,4 milions, repercutís en la factura de l'aigua, i de moment no ho farà, almenys el 2020.