Camino Villamuera un gos li va canviar la vida. La presidenta de l'associació Moritz, que es dedica a fer teràpies amb gossos, explica que fa un parell d'anys va veure en la seva mascota, en Moritz, una oportunitat per ajudar els altres. «Era un gos boníssim, li agradava molt estar amb la gent i notàvem que podia servir per ajudar i vam decidir provar-ho», i afegeix que «encara que sembli estrany, el gos d'alguna manera ens ho va demanar». Dit i fet. Pels volts del 2016 i conscient que tot i els talents naturals d'en Moritz necessitava informar-se més, la Camino va trobar en Jordi, un ensinistrador caní professional. Junts van decidir impulsar l'associació amb l'objectiu «d'aportar solucions que considerem positives i fiables per a un problema mèdic concret i una xacra social que malauradament és molt present en els nostres dies».

L'associació va començar el seu periple a la residència geriàtrica, i des de fa poc també treballa a la residència Josep Baulida de Llagostera. Allà fan teràpies per a persones amb Alzheimer, amb qui fan exercicis de memòria, així com treballs de fisioteràpia: «El gos els ajuda a sortir de la rutina, a despertar-se. A vegades és només despertar-los el que fa el gos, que ja és molt». Camino explica que hi ha molta gent gran que està sola a les residències i per a ells l'estímul del gos «serveix per trencar la rutina»: «Vam tenir un cas d'una senyora que feia molts anys que no parlava i de sobte es va posar a parlar. Parlava només amb el gos i els terapeutes al·lucinaven!», recorda.

Les sessions duren una hora i les treballen de manera conjunta amb els professionals de la residència. Els gossos que utilitzen estan ensinistrats per ser especialment tranquils: «Tenim, ara mateix, una gossa, la Damm, que està molt entrenada perquè mai pot fer moviments bruscos i ha de ser mansa perquè s'ha de deixar fer carícies o pentinar», explica Camino.

Gossos de protecció

Des de fa poc més d'un any, l'associació també entrena gossos per a víctimes de violència de gènere. «El que fem és entrenar-los perquè sota una ordre concreta facin un perímetre de seguretat i bloquegin el possible agressor», explica Camino. La presidenta destaca que aquests gossos, de mida gran, han d'anar amb morrió pel carrer i «només impacten i bloquegen entre cinc i deu minuts l'atacant perquè la víctima pugui demanar auxili». De moment han entregat dos gossos a dues dones i estan treballant per signar un conveni amb l'Ajuntament de Maçanet per entregar-ne un altre. «Per aquests casos comptem amb una psicòloga i també fem seguiment, perquè l'ensinistrament es fa en dues fases: una primera fase en què entrenem el gos i després una segona en la qual han de venir per completar l'entrenament, i tot plegat dura uns mesos», explica Camino.

La presidenta de l'ens destaca que el gos proporciona «seguretat» a les víctimes: «Veiem com se senten empoderades amb el gos i més segures, surten més de casa i l'animal passa a formar part de les seves famílies». Afegeix que «si tenen nens també senten que el gos els protegeix». «Nosaltres hem vist una dona que per primera vegada en anys s'ha atrevit a marxar de vacances gràcies a la incorporació d'un gos, i això no té preu», explica la presidenta, que relata que el finançament de l'entitat és gràcies als socis i afegeix que agafen gossos abandonats i assumeixen les despeses de manutenció, alimentació i salut fins que finalitza l'ensinistrament. «Un cop acabem fem simulacres periòdics perquè el gos no perdi l'ensinistrament».

Petició parlamentària

L'entitat, juntament amb altres associacions, demana al Parlament de Catalunya que aquests gossos puguin ser declarats gossos d'assistència: «Fins que no siguin gossos d'assistència no poden entrar a tot arreu i això pot deixar les víctimes en situacions vulnerables», explica la presidenta de l'entitat. «Moltes dones estan desemparades pel sistema i un cop acaben amb la via judicial les deixen i tenen por, no poden fer res soles i molts cops no surten de casa. El gos els serveix com un guardaespatlles i no hauria de ser així», sentencia Camino.