A més del que s'ha instal·lat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, almenys un altre pessebre ha estat motiu de polèmica aquests darrers dies: el de l'Associació de pessebristes de Blanes. Ubicat tradicionalment davant la façana principal de l'ajuntament, enguany, amb unes dimensions que doblen les habituals, el trobareu darrere la «casa gran», a la plaça dels Dies Feiners. Del pessebre barceloní se n'ha parlat a bastament. Detractors i defensors s'han posicionat en tots els mitjans de comunicació. A vegades ha semblat que Catalunya -procés i «clàssic» a banda- no tingués altres prioritats que les de discutir sobre la idoneïtat d'un pessebre. Una cortina de fum per no parlar i debatre temes més importants. Com, per exemple, de les 30.000 persones que han mort a l'Estat espanyol abans de rebre l'ajuda de la llei de dependència. Ajuda que, a Catalunya, cal esperar un temps mitjà d'1,5 anys per rebre, a la resta de l'estat 1,1 anys i al País Basc menys de tres mesos! O com els impostos que s'estan cuinant en els nous pressupostos (renda, llei de successions) i que seguiran castigant, més que a ningú, les classes mitjanes catalanes, perpetuant el greuge comparatiu amb la resta de l'Estat.
El pessebre de Blanes, tot i que el ressò de la polèmica no ha depassat l'àmbit local, també ha fet parlar molt. Una polèmica centrada en les seves dimensions, en les seves proporcions i la seva vessant artística. Donat que es tractava d'una aportació més a la celebració dels 700 anys de la parròquia de Santa Maria, el pessebre reprodueix llocs emblemàtics de les diferents viles que van configurar els dominis dels vescomtes de Cabrera. Pedagògicament irreprotxable.
Una altra cosa és la concreció dels diferents paratges i edificacions en un atzucac d'estils, de tècniques i de proporcions dispars. M'agrada que un pessebre tingui aquell vessant naïf i infantil que et fa somriure quan veus figures que semblen els gegants de la muntanya i altres, habitants de Lil·liput.
Al pessebre blanenc, però, tot i els molts elements positius que acumula (homenatges, pedagogia històrica, implicació juvenil, treball en equip, etc.) potser li ha faltat afinar la mirada d'algú, integrant artísticament tots els esforços. Aquests dies, a la Selva no només podeu visitar el pessebre de Blanes.
A Brunyola en cinc jornades diferents es representarà novament el seu Pessebre Vivent. Un dels pocs que podeu trobar a la nostra comarca i que mobilitza al voltant de 200 persones. En la seva XXXVIII edició, el trobareu com sempre instal·lat al voltant del castell. Per entrar només cal fer (qui vulgui o pugui) una petita aportació voluntària. L'esforç i la il·lusió de tot un poble s'ho val. No us el perdeu! P.E. Una altra recomanació: si us interessen els pessebres no dubteu a fer algun dia una escapada al Pallars Subirà. Allà, a Ribera de Cardós, a l'hotel que regenta el seu polifacètic propietari, en Cinto Gabriel, hi trobareu una de les col·leccions més extenses i selectes de figures de pessebre de Catalunya (d'Europa?, del món?). Fruit d'anys de recerca, viatges, compres, donacions, la col·lecció d'en Cinto, us agradi o no el tema, no us deixarà indiferents.
