12 de gener de 2020
12.01.2020

La llegenda moderna del pescador: un futur dantesc arreu del mar Mediterrani

12.01.2020 | 00:05
El Patró Major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Eusebi Esgleas Parés.

Diu una antiga llegenda japonesa que un dia tornant de feinejar, un pescador va veure un grup de joves maltractant una tortuga a la sorra. Davant aquests fets, el pescador va recriminar als joves la mala conducta i els va etzibar que la tornessin al mar. L'endemà, mentre el pescador fondejava per buscar peixos, la tortuga se li va apropar i el va convidar a seguir-lo. Com a símbol de recompensa, aquesta el va portar al regne de la reina dels mars. Allà va rebre totes les atencions hagudes i per haver-hi durant tres dies, fins que, transcorregut aquest temps, va decidir tornar. La reina dels mars, però, li va donar una caixa de perles que no podia obrir en cap context. En tornar a port, el pescador no reconeixia a ningú del poble, i tampoc ningú el reconeixia a ell. Desesperat, va obrir la caixa i, de cop, es va envellir. Ràpidament es va adonar que la caixa guardava centenars d'anys i anys que havien passat mentre ell era al regne dels mars sense que se n'hagués adonat. L'endemà, el seu cos restava inert a la sorra.

Els pescadors de la confraria de Blanes no han visitat la reina dels mars, o almenys no ho han comunicat, però el Patró Major de la Confraria de Pescadors de Blanes, Eusebi Esgleas Parés, ha obert la caixa de perles. L'Eusebi explica que, amb l'entrada en vigor de la normativa europea i la proposta per reduir la captura de pesca al mar Mediterrani, el panorama és dantesc i els pescadors es veuen en un túnel sense llum: «Segons dades de Direcció General de Pesca, en els últims 15 anys han desaparegut el 50% de les embarcacions pesqueres a tot Catalunya. S'està intentant fer una reconversió de tot el sector de la pesca a cost zero per l'administració», alerta el Patró. Esgleas explica que amb l'entrada en vigor de la nova normativa supraestatal, aquest 2020, els pescadors hauran de limitar la seva pesca a 200 dies anuals, un 10% menys que fins ara i de cara als pròxims cinc anys aquesta limitació pot arribar fins al 30%. L'administració preveu incrementar aquesta tendència com a mesura per protegir el mar i potenciar la regeneració de les espècies, però el col·lectiu tem que això representi pescar cada vegada menys i la invasió dels països veïns en els seus mercats.

La minva del peix


Gairebé com en la història del pescador japonès, sembla que de cop surten tots els anys de la caixa de perles: la contaminació en excés, la tendència de la pesca dels anys 90 i 00 sense tantes limitacions en la pesca d'arrossegament i l'avanç del canvi climàtic, les tendències de consum, entre d'altres, han minvat i contaminat el mar, i cada vegada hi ha menys peixos i n'hi ha més de malalts.

«El problema de la pesca, és que als 90 i als 00 la gent es va guanyar molt bé la vida i es van fer moltes embarcacions i cada vegada es pescava més endins. Gairebé tots eren famílies. El mar és de tothom però els pescadors som els únics que invertim per explotar el mar. Sabem que s'ha de reconvertir i l'escalfament ha condicionat la pesca moltíssim, cada vegada hi ha menys peix i passa més al nord. Això no es pot solucionar d'avui per demà. Però què vaixellscadors? El mediterrani quedarà com un gran llac», reflexiona seriós Eusebi Esgleas.

El balanç del 2019


Aquest any que acaba de passar, els pescadors de Blanes han facturat 9,7 milions d'euros, una xifra que supera en 1,2 milions l'aconseguida l'any 2018, i en mig milió la del 2017. El seitó va ser el peix més venut amb 860.287 quilos, gairebé la meitat dels que es van pescar l'any 2018. Pel que fa a les tones pescades, paradoxalment al 2019 es van pescar 2,2 milions de quilos; al 2018, 2,6 milions, i al 2017, 2,5 milions. A aquesta lectura, que sembla indicar la tendència a la baixa de la pesca de peix, cal sumar-hi que del 2017 al 2019 hi ha dues embarcacions menys a la confraria, que actualment té 40 embarcacions.

«En tres anys hem perdut una desena d'embarcacions», explica Esgleas, que afegeix que a totes aquestes problemàtiques cal sumar-hi l'envelliment de les persones del sector: «Cada vegada hi ha menys gent que s'hi vulgui dedicar, a banda ara els fan treure un curs abans de poder anar a treballar i a vegades els patrons no saben ni tan sols si la persona que agafen aguanta les condicions del mar o no». El Patró Major de la Confraria de Pescadors de Blanes conclou que «no podem continuar així o acabarem sense pescadors aquí» i demana que l'administració es responsabilitzi per «afrontar aquesta situació i buscar solucions».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook