Tossa de Mar es va llevar ahir ben d'hora com fa cada 20 de gener, tant si plou com si neva -i aquest any, mai millor dit-, perquè, des que aquesta localitat va salvar-se de la pesta el segle XV, compleixen cada any amb un pelegrinatge fins a la capella del sant més propera, l'ermita de Sant Sebastià de Santa Coloma de Farners. L'arrelada tradició va empènyer 763 persones de totes les edats a sortir a caminar -fins i tot se'n van veure alguns que feien campana a escola-, per seguir el Pare Pelegrí, que és escollit any rere any entre els homes nascuts i empadronats a Tossa. Han estat menys que l'any passat, que va coincidir en diumenge i va superar el miler de participants. Ara bé, tot i la pluja i l'aiguaneu que gelaven fins al moll de l'os, una seixantena de persones fins i tot va decidir emprendre descalces i en un sol dia els prop de 40 quilòmetres que hi ha fins a Santa Coloma. Enguany, el vot ancestral va pertocar a Francesc Xavier Almendros Delgado, de 53 anys, a qui se li van veure llàgrimes d'emoció a l'aparèixer públicament a les set del matí, a la missa de Sant Vicenç, amb la particular indumentària de gambeto marró -cenyit amb corretja de cuir negre amb sivella- i les espatlles cobertes amb una capa negra amb petxines i medalles incrustades.

Des del Dia de Reis que Almendros tenia encomanada la tasca, però fins ahir mateix, només ho sabien tres persones: el mateix Pare Pelegrí, el rector i el síndic (persona de l'Ajuntament que el presenta públicament). La munió de fidels va anar creixent a mesura que la comitiva s'allunyava del nucli, guiats pel característic barret d'ala girada del Pare Pelegrí, amb una grossa petxina al capdavant.

En arribar a Terra Negra, el Pare Pelegrí va llançar tres vegades el tradicional crit d'«Ei, hi sou tots?» que va ser contestat amb un «sí» a l'uníson. En aquest punt, on conflueixen els límits del terme municipal de Tossa i Llagostera, s'hi va afegir l'última onada de fidels, els quals molts d'ells esperaven l'arribada del Pare Pelegrí fent carn a la brasa per esmorzar.

Alguns d'ells, com Joan Comas, de 24 anys, també van aprofitar l'espera per treure's les sabates i posar els peus prop del foc i, així, començar a posar-se a to per caminar amb els peus nus. «Aquest cop serà la tercera vegada que el faig descalç»-va explicar Comas-«Tinc familiars ingressats a l'hospital i vull que es recuperin al més aviat possible; faci el temps que faci, ho hauré de fer». Per a Codina, el Pare Pelegrí és també tradició familiar, ja que el seu pare va liderar la marxa el 1997 i ell, que fa més de deu anys que completa la ruta, ja està apuntat a la llarga llista i espera poder ser Pare Pelegrí en un futur. D'altres, no havien fet cap promesa, però hi anaven en nom d'algun familiar que sí que l'havia feta. «La meva mare fa 30 anys que el fa però fa poc l'han operat i no el pot fer, així que vinc jo per ella», va explicar Ariadna Herrera. En canvi, Alba Pastells s'hi va animar pel fet de viure a fora -des de 2011 treballa a Brussel·les-, i aquest any ha coincidit que estava a la seva terra natal.

Després de resar tres parenostres, tres avemaries i fer la benedicció mirant el mar, el Pare Pelegrí va insistir més que mai en la necessitat d'anar agrupats, tant pel mal temps de la borrasca Gloria i com pels canvis d'itinerari entre Vidreres i Mallorquines. «Això no és una excursió», va advertir el Pare Pelegrí, que també va demanar respecte pels que resen durant la ruta. Dit això, van enfilar de nou el camí direcció a Santa Coloma, on van arribar ja de fosc -tal com mana la tradició-, quan el rellotge ja marcava les set del vespre tocades, i des d'on avui, alguns, tornaran a desafiar el mal temps per desfer el camí i plantar-se altre cop a Tossa.