El ple de Caldes de Malavella, celebrat dilluns passat, va desestimar una moció presentada per Caldes en Comú-Podem que tenia l'objectiu de fer pagar l'Impost de Béns Immobles (IBI) a l'Església catòlica. En aquest sentit, la proposta també pretenia elaborar un cens municipal dels béns immobles urbans i rústics enregistrats a nom d'entitats i organitzacions vinculades a l'Església i a altres entitats confessionals i avaluar el cost anual de les exempcions fiscals de les quals gaudeixen així com la xifra de recaptació que representaria que paguessin aquests impostos.
La moció, que no va rebre el suport necessari, també incloïa un apartat que volia instar el govern espanyol a suprimir l'exempció de l'IBI que s'aplica a l'Església, així com la necessitat de revisar els acords amb la Santa Seu, vigents des de 1979, d'herència franquista i que els eximeixen de pagar aquests impostos.
Els comuns argumenten que és «discriminatori» que l'Església no col·labori amb la sustentació del sistema fiscal com ho fan els ciutadans: «Per a nosaltres un sistema fiscal just és aquell en què la ciutadania, les entitats i les empreses contribueixen al manteniment dels serveis d'acord amb la seva capacitat econòmica, dins un sistema progressiu i redistributiu que generi els recursos suficients per prestar els serveis públics fonamentals».
El debat en l'àmbit estatal
Precisament aquesta setmana aquest assumpte s'ha discutit en l'àmbit estatal després que la vicepresidenta primera del Govern, Carmen Calvo, anunciés en una entrevista que l'Església hauria de respondre davant la fiscalitat de la mateixa manera que ho fa en altres països, com França o Itàlia. En aquest sentit, va insistir en la intenció del govern de fer pagar a l'Església tots els impostos per aquells immobles que no responguin exclusivament a activitats de culte religiós.
El primer precedent a Espanya en aquest sentit es produirà a l'Ajuntament de València, que enguany -gràcies a un acord entre Compromís, PSOE i València En Comú- començarà a cobrar a l'Església l'IBI per aquells locals inscrits a nom de l'Església i que acullen activitats lucratives. Ho han fet acollint-se a una normativa europea que considera «deslleial» que aquests locals no paguin impostos.
