Cada 31 de gener els hilariencs recorden amb tristesa la tràgica mort de dotze persones del municipi a mans de l'aviació feixista italiana l'any 1939, un dels episodis més negres de la història de Sant Hilari. L'Ajuntament ha publicat un recordatori aquesta setmana, com fa cada any en aquesta data, que explica com l'aviació legionària de la Regia Aeronautica italiana, travessant unes defenses antiaèries amb cinc bombarders Savoia-Marchetti, va aconseguir arribar al municipi i llançar-hi seixanta bombes de cinquanta quilos.
Una part de les bombes van impactar a Can Puntí, un edifici enmig del poble on s'allotjaven soldats, i que va provocar dotze morts. La verdadera motivació de l'atac era, segons el consistori, mantenir la pressió sobre els republicans i castigar la rereguarda, ja que Sant Hilari Sacalm no tenia cap interès militar ni estratègic.
L'atac mortífer el va perpetrar l'esquadró 289 de l'aviació legionària. Van arribar al seu objectiu entre dos quarts de tres i les tres de la tarda, havent superat la reacció antiaèria i volant a 4.800 metres van llançar les bombes. Els feixistes van completar el seu objectiu quan part de les bombes va impactar contra el centre del poble, on la gent no havia estat alertada. A banda de les dotze morts també es van causar nombroses destrosses: l'edifici de Can Puntí va quedar ensorrat, així com cases i vehicles del voltant de l'epicentre de l'explosió, que van quedar afectades.
Pocs testimonis vius
Fa més de vuitanta anys d'aquest episodi i cada vegada són menys els testimonis vius que el poden recordar. En aquest cas, l'Ajuntament rememora la vivència d'Amadeu Duran, que era un nen de deu anys quan va viure el bombardeig: «El primer que vaig veure és un soldat, sé que era un soldat, un pobre noi, que estava agenollat a terra, cridant, i li sortia molta sang per aquí a la cara a l'ull, això... Això és el primer que vaig veure. I després, una mica més amunt, una dona estirada de cap a terra tenia els dos braços tallats, així a l'altura a mig braç, estirada a terra. Després vàrem saber que era una dona d'aquí a Sant Hilari».
Poc després, el 5 de febrer de 1939, les tropes franquistes ocuparien el poble, des d'on continuarien el seu avenç cap a Osor. El mateix Duran va relatar així aquell moment: «El dia que van entrar els nacionals era un diumenge. Ens vam assabentar que ja havien entrat i vam anar cap al poble. A mig camí ens vam trobar un cotxe parat amb la bandera nacional. Hi anava un oficial i ens va preguntar qui érem. Ens van deixar passar i ens van dir que anéssim cap a casa. Des de Cal Sastre vam veure tota una columna de soldats que anaven cap a Osor passant pel Sobirà».
