Emilia té 77 anys i en fa més de 50 que resideix en el mateix immoble a Breda. Explica per telèfon que el seu marit, difunt des de fa cinc anys, va avalar amb l'immoble un préstec del seu fill que no va poder pagar, i des del novembre l'entitat bancària propietària de l'habitatge -el banc Santander- li demana que abandoni la seva llar. «No vull marxar, visc a Breda des dels 19 anys i això és tot el que tinc», relata la bredenca.

El passat 29 de novembre, una concentració impulsada per l'Associació de veïns i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH que es va posposar fins ahir. Emilia explica que des que es va assabentar de la seva situació «dormo poc i tinc angoixa constant, perquè he fet tota la meva vida aquí, i pels dies que em queden no vull marxar». Tot i que ahir, novament, es va suspendre el desnonament gràcies al suport de la PAH i els veïns, Emilia tem que tard o d'hora la puguin fer fora de casa seva. Malgrat això, té clar que «toca tirar endavant»: «No podem mirar enrere i pels dies que em queden de vida prefereixo estar bé».

Com tantes històries, la seva va començar emigrant. En el seu cas, des d'Almeria a finals dels anys seixanta: «Vaig venir amb el meu germà gran, em va enviar una carta explicant com era això i vaig decidir venir. Després vaig conèixer el meu marit, em vaig casar i quan vam poder, després de treballar durant anys, vam comprar la casa», recorda. Preguntada pel suport rebut els darrers mesos, explica que «tinc un veí que mai tindré paraules suficients, perquè ha sigut... Tota aquesta mobilització ha estat gràcies a ell i també a l'alcalde. Ells dos i la PAH m'han ajudat moltíssim». El veí en qüestió, l'Antoni, creu que «no hauria de ser habitual veure una família vulnerable, que ha treballat tota la vida, en aquesta situació».

Futur incert

Ara, els veïns i l'Ajuntament temen que es fixi una data de llançament oberta. De fet, ahir es va produir un moment de confusió quan l'alcalde, Dídac Manresa, va parlar amb la part demandant que li confirmava que no es procediria al desnonament, però la certificació oficial no arribava per part del jutjat.

A falta que la resolució fixi una data concreta, el llançament es va suspendre. Els veïns, l'alcalde i la PAH, estan negociant des del primer intent de desnonament amb la immobiliària gestora de l'habitatge. El cercle proper de la dona confia arribar a un acord amb la persona que està interessada a comprar l'immoble per intentar aconseguir un lloguer social mentre troben una alternativa habitacional. «Sabem que poden venir en qualsevol moment segons ens han avisat. La família ha presentat un recurs de queixa per la data oberta de desnonament», diu l'alcalde. Manresa reconeix que aquesta situació ha posat de manifest la manca d'habitatge social al municipi i la vulnerabilitat del col·lectiu de gent gran que viu situacions com les de l'Emilia: «Pensàvem que l'entitat tenia una obligació legal d'oferir un lloguer social, hem vist que no, i em sembla que és un clar exemple de vulnerabilitat».

Segons l'alcalde, des de l'Ajuntament «no deixarem que es quedi al carrer»: «Entenc que si avui no s'ha fet el desnonament, no el faran demà. Però en cas d'emergència s'allotjaria en un hotel del poble mentre trobem una solució alternativa». Pel que fa a la manca d'habitatge social al municipi, assegura que «estem en tràmits d'inscriure'ns en el registre de pisos. Ens haurem de plantejar més accions. En aquest cas, activarem el tema del registre de pisos buits i treballarem amb eines per forçar lloguers socials».

La PAH va enviar un missatge d'agraïment al centenar de persones que es van tornar a concentrar per aturar el llançament: «Hem aconseguit aturar el desnonament però el cas segueix obert i haurem de seguir organitzant-nos i lluitant pel lloguer social. Sí que es pot!», van dir.