«Els sous són baixos i hi ha una fuga constant d'agents des de fa anys»

Com va arribar a la policia de Santa Coloma de Farners?

Tota la vida he sigut comercial. Però era jovenet, estava cansat d'objectius i d'històries i vaig decidir provar ser policia. T'ha d'agradar perquè si no estàs venut. Però va anar així. L'any 1986 vaig entrar a Girona, on vaig estar un any, i després vaig venir a Santa Coloma l'any següent. Des d'aleshores he fet de cap tota la meva vida.

Ha fet alguna vegada tasques de comercial?

Vaig fer sis anys d'excedència on vaig tornar a l'empresa privada. Treballava a Eugene, una empresa de cosmètica, i vaig tornar allà de director de divisió a Espanya. Però la feina que feia implicava agafar fins a sis avions per setmana i va arribar un moment que vaig dir: mira, para l'avió que baixo.

De gestionar crims a gestionar vendes... Quin canvi, no?

Ells em van dir al mateix. Però al final allà venia productes i aquí venia un servei a la ciutadania. Quan estàs fent gestió has de conèixer el que gestiones, però és gestió. No és tan diferent.

Com ha viscut l'evolució del cos d'ençà que va arribar fins avui en dia?

Quan vaig venir érem quatre guàrdies, per això em vaig atrevir a fer de cap (riu). Les dependències estaven a l'habitació de les calderes de l'ajuntament. Ara, en canvi, marxo i deixo una plantilla de vint-i-una persones.

Com ha sigut la relació amb els Mossos al llarg dels anys?

Nosaltres sempre ens hem portat bé amb Mossos, perquè han entès que Santa Coloma té força suficient per a tothom. Perquè durant el dia a dia se'l pot menjar i se'l menja sol. Això també els ha permès a ells dedicar recursos a poblacions on no hi ha Policia Local o on n'hi ha menys. A la vegada, nosaltres també hem pogut tirar de recursos que no tenim, com ara d'investigació o d'unitats especialitzades. Però si em preguntes pel model policial...

A què es refereix?

Jo entenc que al carrer hi hauria d'haver un sol uniforme. Que hi hagués una sola manera d'entrar a la policia de Catalunya. Imagina't la quantitat d'uniformes que veu un estranger que entra per la Jonquera i surt per Vinaròs... Al final es pensa que un de Prosegur és un policia. Això és un problema. O que els ajuntaments facin oposicions pel seu compte, quan podrien fer una oposició única i cobrir places. Penso que hi podria haver un model més eficaç i més eficient on la distribució dels recursos seria més racional.

Ha tingut mai la percepció que la Policia Local era «la segona policia» per darrere de Mossos?

A la gent quan un Mosso els diu alguna cosa, sembla que va a missa. I potser tu els has dit el mateix tres cops i no et fan cas. Però nosaltres també tenim el contacte diari amb la gent i això al final et genera una confiança amb el ciutadà. Si ho saps portar bé, té més avantatges que inconvenients.

Com ha sigut la relació amb l'Ajuntament al llarg dels anys?

Diversa. Afortunadament la policia a Santa Coloma no ha deixat d'avançar. A vegades, gràcies a l'Ajuntament i a vegades, malgrat l'Ajuntament. Tampoc hem d'oblidar que al final en un poble sempre has anat a l'escola amb els conciutadans i te'ls trobes en el dia a dia i això sempre és un extra de pressió.

Com veu el cos ara que s'ha jubilat?

Malament, per la temporada que portem, perquè hem tingut baixes i el cos s'ha de recuperar. Un dels problemes que hi ha és que els sous són baixos i hi ha una fuga constant d'agents des de fa anys que no et permet tenir l'estabilitat que hauries de tenir per fer evolucionar l'estructura. Quan comences a fer formació interna comptes amb un grup determinat, i si l'endemà te'n queden la meitat... Fa difícil que puguis avançar i fer un salt en l'àmbit de servei en bloc.

Com ha anat el relleu?

Molt malament. Això és una crítica que li faig a l'Ajuntament perquè ells sabien que jo marxava i fins tres dies abans no em van dir qui em substituiria, que ha sigut un caporal dels que jo tenia. I és clar, jo amb tres dies vaig fer el relleu doncs que vaig poder.

Mirant amb perspectiva, canviaria alguna cosa?

Segur que hi ha coses millorables, però penso que en una trajectòria llarga de feina al final arribes a on arribes gràcies a tot, als errors i als encerts. Si hem passat de 4 a 21 agents que tenen una formació que no hi havia abans és fruit de tot.

Què li ha costat més de pair?

Quan has de donar notícies dolentes: accidents, suïcidis... Pel que fa al servei, a vegades no poder donar el servei que vols donar. T'ho passes malament perquè et sents responsable del servei i quan creus que té remei i per la raó que sigui no ho pots solucionar, doncs són coses que s'emporten a casa.

De què se sent més satisfet?

Quan et donen les gràcies per una intervenció teva o d'un company, ja sigui perquè una persona gran ha caigut del llit i l'heu recollit o quan has tingut algú a classe d'educació viària i et recorda. Si busquéssim coses espectaculars segur que n'hi hauria, però en general són les petites coses del dia a dia les que et porten més satisfacció.