Els Mossos d'Esquadra van executar ahir a primera hora del matí l'ordre judicial per desnonar l'Emilia, la veïna de Breda de 78 anys -acabats de fer- a qui el Banc Santander li reclamava el seu habitatge, que constava com a aval al préstec impagat que l'entitat va fer al seu fill. Segons els veïns, cinc furgonetes de l'ARRO dels Mossos es van adreçar pels volts de les vuit del matí a l'avinguda Mossèn Pere Ribot per fer efectiu el llançament que es va aconseguir aturar per segona vegada la setmana passada.

Testimonis del moment dels fets van relatar que els Serveis d'Emergències Mèdiques (SEM) van haver de personar-se al lloc dels fets després que la dona tingués un atac d'ansietat.

Per la seva banda, president de l'associació de veïns del municipi, Antonio Montes, va explicar que l'operatiu «va ser desproporcionat»: «Que facin un desnonament obert i vinguin cinc furgonetes de l'ARRO perquè hi ha un grup criminal em sembla pertinent, però per una dona de 78 anys no cal». Montes va lamentar que tot i els intents per intentar negociar amb els propietaris de l'immoble «al final ha acabat passant el que ens pensàvem que passaria, i l'Emilia s'ha quedat al carrer».

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) també va lamentar els fets: «Vergonya, ràbia, impotència... Una abraçada molt forta a l'Emilia i el fill. No deixarem de lluitar per una societat més justa i menys sàdica!», van expressar a través de les xarxes.

Futur incert

Un cop al carrer, els veïns van acollir a casa seva l'Emilia, que ha viscut en aquest immoble tota la seva vida- i el seu fill, on podran dormir les primeres nits mentre la PAH, l'Associació de Veïns i l'Ajuntament busquen una alternativa habitacional.

Per la seva banda, l'alcalde de Breda, Dídac Manresa, va manifestar que l'Ajuntament, però quan es va personar al lloc dels fets, ja els havien fet fora de casa. «No ho he vist, però em consta que han entrat, els han tret i no han oposat resistència. Quan jo he arribat estaven sortint de la casa».

Pel que fa a les pertinences materials i personals que la família no va tenir temps de treure, segons Manresa «cal sol·licitar si poden treure les pertinences i la part propietària ho ha d'acceptar. Ens han fet saber que, en principi, no s'hi oposaran». L'alcalde ha insistit que «en cap cas» dormiran al carrer, a banda de l'opció de dormir a casa els veïns, l'Ajuntament també ha posat a disposició de la família poder-se allotjar temporalment en una fonda: «No descartem res i paral·lelament estem treballant per trobar una solució». Pel que fa a la proporció del dispositiu policial, Manresa va afegir que «sembla que han volgut muntar un operatiu molt gran i ràpid per ser fora abans que arribés tothom i que es pogués aturar».

Manca d'habitatge social

El cas d'Emilia ha posat de manifest la manca d'habitatge social del municipi, que literalment no disposa de cap llar per poder allotjar habitants que es trobin en situació vulnerable. L'alcalde reconeix que «no serà una realitat immediata» i argumenta que «els ajuntaments del nostre tamany és molt difícil que tinguem una borsa d'habitatge». «Hem de trobar un marc jurídic per fer-ho però no és una realitat immediata perquè no tenim diners per tenir cases disponibles», va dir Manresa.

La PAH alerta que un desnonament amb persones malaltes, gent gran o menors d'edat on no hi ha una alternativa habitacional genera situacions de vulnerabilitat: «És una actuació judicial que vulnera els drets fonamentals de les persones».