El 26 de juliol de 1909 s'iniciava a Barcelona un dels episodis més importants de la història de Catalunya, la Setmana Tràgica. Aquell mateix dia, a pocs quilòmetres de la vaga general que s'anava estenent per les fàbriques de Barcelona i rodalies, naixia al carrer Roig i Jalpí de Blanes en Joaquim Illas Illas, en «Falet», com era conegut arreu del municipi i que fins ahir també ostentava el títol d'home més longeu de Blanes i de l'estat espanyol. Gairebé 111 onze anys més tard, Joaquim Illas ha mort, com explica el seu fill, Francesc Illa, «de gran i sense patir» després de viure dues dictadures, dues monarquies, una república i dues pandèmies mundials -la de la grip espanyola de 1918 i la de la COVID-19 d'enguany.
De família obrera, Illas era el més gran de quatre germans. Va créixer a Blanes, als 11 anys va començar a treballar guarnint espardenyes i amb l'arribada de les màquines es va especialitzar en l'ofici de mecànic i torner, que el va portar amb 19 anys a treballar com a reparador de vaixells a Bordeus, França. L'any 1930 va tornar a Barcelona a fer sis mesos de servei militar. Quan va esclatar la guerra civil, Illas treballava de torner en un taller de Blanes i per evitar que el reclutessin com a milicià, va marxar a Arenys a treballar en una fàbrica d'armament. Més endavant va tornar a Blanes i durant anys va treballar en diverses empreses del municipi, on va arribar a ser mecànic de la fàbrica de Can Tosas, dedicada a la fabricació d'espardenyes. A partir de 1950 va fer un canvi i es va dedicar al negoci familiar, una botiga de comestibles coneguda popularment com a «Can Falet».
Una persona treballadora
Casat i amb dos fills, Illas ha sigut una persona activa fins al final dels seus dies. Precisament el seu fill el descriu com una persona treballadora, que fins als darrers instants va estar involucrada amb el municipi, ja que acudia freqüentment a l'arxiu municipal per ajudar-los amb tasques de memòria històrica identificant persones de fotografies antigues. «Aquests darrers anys va fer moltes coses, l'any 2014 va ser pregoner de la Festa Major de Blanes. Li agradava molt parlar amb la gent, era una persona molt comunicativa i molt inquieta. A l'arxiu hi anava un parell de cops per setmana per ajudar-los amb tot el que podia», recorda el seu fill.
L'hemeroteca d'aquest diari recorda com, amb 105 anys, l'any 2014 Illas va fer un pregó farcit d'anècdotes i detalls viscuts en primera persona. Durant aquell pregó, Illas explicava que «el passat que jo recordo no fou pas millor que aquest present meu regalat. Tot i els problemes i els moments tristos viscuts a la vida, el balanç és altament positiu. A la vida no s'ha de tenir por als nous reptes ni als canvis. A la vida, si vas pel bon camí, te'n surts!».
L'any 2017, el fotògraf novaiorquès Charles Ragsdale va incloure un retrat d'Illas en el seu treball «Projecte Generacions». El projecte va retratar 26 persones d'arreu d'Espanya de més de 105 anys d'edat en imatges en blanc i negre. En la fotografia, Illas apareix amb la seva besneta.
L'any passat, quan va celebrar 110 anys, el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, el van anar a felicitar a casa seva. Ahir, diverses entitats i partits polítics del municipi van publicar missatges de condol.
