28 de juliol de 2020
28.07.2020
Diari de Girona

Paco Frutos, el cor i el cap de la lluita obrera que va salvar la Safa de Blanes

A la fàbrica tèxtil de Blanes, Paco Frutos va ser el «motor» del moviment sindical

27.07.2020 | 23:25
Paco Frutos va estar a Salt el 2003 per un acte electoral i va visitar la Nylstar el 1999

Quan un jove Paco Frutos va entrar a treballar a la fàbrica Safa de Blanes als anys 60, pocs s'imaginaven que aquell noi que venia de Calella de Mar es convertiria en el motor d'una lluita obrera que canviaria la història de la fàbrica i de Blanes. Una lluita per la defensa dels treballadors a la qual va dedicar tota la seva vida i que va mantenir activa fins diumenge passat, quan va morir als 80 anys a Madrid a causa d'un càncer. «Era un home senzill, molt lluitador, molt obrer i molt intel·ligent», recordava ahir Maxi Antequera, qui juntament amb l'històric dirigent sindical del PCE i el PSUC va crear el sindicat obrer a la tèxtil blanenca.

Tot i els anys transcorreguts, Antequera recorda vivament com era la vida a la fàbrica. «Es treballaven els diumenges i a les nits, el menjar era car i dolent i les condicions econòmiques i de salut eren pèssimes», relata. A Frutos el va conèixer l'any 1965. Ho recorda bé, perquè -assegura- va suposar un abans i un després per als treballadors de la tèxtil, però sobretot per a ell. «En Paco recollia signatures contra la llei Sindical de Solís i vaig pensar que aquell noi era comunista», subratlla, després de puntualitzar que Frutos era membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) des de l'any 1963.

Junts van començar a organitzar assemblees i reunions d'amagat, repartien octavetes i pamflets on animaven els treballadors a lluitar pels seus drets i van organitzar el sindicat Comissions Obreres clandestinament. «En Paco era el motor del canvi a la fàbrica», assegura Antequera, qui destaca que va ser durant aquells anys que van aconseguir que se'ls pagués una prima per treballar els diumenges, que s'abaratís el menjar i que es negociessin convenis laborals. «La seva carrera sindical va començar a la Safa», afegeix Antequera, qui recalca que el pas de Frutos per la tèxtil en va suposar un de gegant per al sindicalisme de Blanes i del territori gironí. Va ser durant l'època que va treballar a la fàbrica blanenca quan Frutos es va convertir en un dels creadors de Comissió Obrera de la comarca del Maresme.

El 1969, però, va ser acomiadat de la fàbrica. Tot i això, la seva determinació per millorar la situació laboral dels treballadors de la tèxtil no va minvar i des de fora va seguir organitzant vagues i accions per acabar amb la precarietat en la qual seguien treballant els seus excompanys. Activitats que van provocar la seva detenció i estada a la presó de Girona per acusacions per les quals va quedar absolt. Una estada que, segons el seu company de lluita a la Safa, suposaria l'inici d'una carrera que el portaria a ser secretari general del PCE de desembre de 1998 a novembre de 2009 i diputat per Esquerra Unida al Congrés des de 1993 fins al 2004.

També el recorda l'exregidor blanenc d'ICV-EUiA, Joan Salmeron, qui va coincidir amb ell, sobretot després de l'escissió del PSUC, ja que la gran majoria d'afiliats de Blanes -on s'incloïa Salmeron- i de Calella -que dirigia Frutos- van optar per seguir la tendència leninista. «Sovint treballàvem plegats, i en Paco era un home proper i amable. Un camarada», remarca l'expolític blanenc.

Sindicalista fins al final

Paco Frutos va dimitir com a coordinador de la Comissió Permanent després dels mals resultats d'IU a les generals de 2008. Aquell mateix any va anunciar que no es presentaria a una nova reelecció com a secretari general de PCE. Des de llavors, es va mantenir allunyat de la política i la seva última aparició pública va ser el 29 d'octubre de 2017, quan va participar en la manifestació celebrada a Barcelona per la unitat d'Espanya, convocada per SCC, un acte en el qual va ser un dels oradors.

«Parlàvem cada setmana per telèfon de sindicalisme i política i sempre va mantenir un tracte proper, senzill i va portar una vida de lluita sense luxes», alaba Antequera, qui recorda que Frutos va lluitar fins al seu últim alè i que quan la setmana passada li va trucar i li va recordar la frase de Juan Negrín que deia que «resistir és vèncer», Frutos li va contestar: «Resistirem fins al final».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit