Miquel Garcia Escartín ens va deixar el 3 d'abril de 2020, a l'edat de setanta-cinc anys i després d'haver lluitat durant mesos contra un càncer. Va marxar en silenci, amb discreció i la solitud marcada per la maleïda pandèmia del coronavirus, que no va permetre que la família i amistats el poguéssim acompanyar ni acomiadar-nos d'ell.
En Miquel va formar part durant molts anys del cos de la Policia Local de Lloret de Mar. Hi va arribar gairebé de casualitat. Venia del món de l'hostaleria, on el va iniciar el seu pare. De ben petit el va marcar el tracte amb els clients i turistes, fent aparèixer la seva aflicció pels idiomes i conèixer mon, que el va portar a treballar a França i Alemanya en una base militar americana.
Home inquiet, curiós i gran aficionat a la història que finalment va trobar en la policia el lloc, on poder desenvolupar la seva vocació de servei i aportar coneixements, manera de fer, honestedat i rigorositat, en uns anys que les policies locals eren poc o gens reconegudes i no comptaven amb eines ni mitjans (formació, normativa, equipament...) que els permetés fer front a les necessitats d'un municipi turístic com Lloret de finals dels setanta i principis dels vuitanta.
Amb tot això i aviat, en Miquel es va convertir en interlocutor de turistes francesos, anglesos i alemanys. També de la premsa d'aquests països i d'altres que visitaven Lloret de Mar utilitzant qualsevol d'aquestes tres llengües que dominava a la perfecció. Aviat es va convertir en enllaç de policies estrangeres. Tot això sense oblidar la seva responsabilitat envers la ciutadania de Lloret, el seu poble d'adopció, al que es va dedicar fins a l'últim dia de servei de manera incansable.
Darrere del seu aspecte rude i imponent hi havia una persona cordial, simpàtica i honesta. Va formar part del canvi radical que va viure la societat i, en especial la policia, iniciant el camí cap a la democratització i professionalització d'un col·lectiu que, fins feia poc, bevia de les fonts de la dictadura.
En Miquel va deixar la seva empenta en les posteriors promocions de policies i que ens vàrem poder reunir el passat dia 8 de juliol a la caserna de la Policia Local, per oferir-li aquell comiat que no va ser possible en el seu decés. Volíem, necessitàvem i es mereixia poder dir-li adeu-siau a en Miquel.
