T'ho explica un bon amic des de la perplexitat i la impotència. Els rebrots de coronavirus a Barcelona i altres llocs de Catalunya han provocat noves anul·lacions d'actes lúdics, musicals i culturals, entre d'altres, en llocs prou allunyats. Entre ells, alguns que els ajuntaments de Blanes i Lloret havien programat aquest juliol, per a les respectives festes majors. El meu amic i els seus treballadors es guanyen les garrofes en una feina imprescindible en el món de l'espectacle: l'assistència tècnica. Sense so, llums, escenaris o projectors és impossible efectuar una actuació amb uns mínims de qualitat. Avui, quan escric això, tornaven a entrar en ERTO. O la cosa està més negra del que ens expliquen i aviat retornarem a les dures vivències de la passada primavera o potser estem patint les conseqüències d'un excés de por, de zel i afany de prevenció. Començant per les platges, tant Blanes com Lloret tenen prou espais oberts i amplis per acollir propostes musicals i/o lúdiques amb prou marge de seguretat i acompliment de mesures antivirus. La de la badia de Blanes, al costat del Club de Vela, ha recuperat una extensió considerable. I Fenals manté l'estatus de platja gran i ampla. Totes dues (també Cala Bona) podrien acollir fites artístiques amb regularitat durant l'estiu. Activitats que molts agrairíem. Anul·lar i suspendre en l'àmbit de la cultura i l'espectacle deu resultar fàcil. Per a molts no són productes ni de primera necessitat ni essencials. N'estan segurs, vostès? Davant tantes línies vermelles com està generant la pandèmia en les vides de molta gent, la música, la dansa, el teatre i el lleure poden aportar algunes línies blaves i verdes i compensar-nos mínimament. A Blanes, a l'esmentada platja de la badia, cada tarda es dona una paradoxa preocupant. Dotzenes de joves juguen de forma multitudinària i sense cap mirament ni protecció. Allò és una babel, un camp adobat per la transmissió de la covid-19. Són joves i, segurament no els passi res. El problema el tindran els seus familiars si l'introdueixen a la seva llar. La ciutadania seguim confosos i perplexos. Sobretot quan veiem que mesures massa restrictives conviuen amb altres d'una laxitud i feblesa inquietants. Entenc que als nostres governants se'ls ha girat una feina per la qual no estaven preparats i sovint reben ordres contradictòries. És hora de decisions valentes, però també temperades. I, sobretot, de prendre-les després de trepitjar municipi, copsar fets de primera mà i avaluar tots els pros, contres, beneficis i perjudicis.