El Tribunal Suprem (TS) ha denegat el recurs de cassació que l'empresa Flinder Data S.L. -propietària de la finca de Can Juncadella de Lloret de Mar- havia interposat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del setembre de 2019 que ratificava que el camí de ronda que creua la propietat ha de ser accessible al públic. Aquesta sentència del TSJC desestimava el recurs d'apel·lació que l'esmentada empresa havia presentat contra l'auto del contenciós administratiu de Girona, que l'octubre de 2016 va determinar que la porta que tancava l'accés al camí de ronda impedia el lliure ús públic del popular camí.

En resum, després de passar per diverses instàncies judicials -contenciós administratiu de Girona, TSJC i TS- la justícia continua ratificant que el camí de ronda GR-9211 que creua la finca ha de ser accessible al públic i impedeix que la propietat en tanqui el seu accés.

En una breu notificació, el 6 de juliol la secció primera de la sala Contenciosa-Administrativa del TS denega a tràmit el recurs a l'empresa al·legant que hi ha una «manca de fonamentació» i imposa a l'empresa les costes judicials del procés.

Una dècada de disputes

El tram del camí de ronda en qüestió va estar tancat del 2009 al 2016, després que l'equip de govern d'aleshores -encapçalat pel convergent Xavier Crespo- signés un conveni en el qual la propietat es comprometia a construir un camí de ronda alternatiu de 1.200 metres de longitud a canvi de tallar el pas del camí que creua la finca privada.

El camí de ronda, però, no es va arribar a fer mai. Els propietaris, que van col·locar una porta per impedir el pas, van presentar un projecte inicial que el servei de Costes va rebutjar el 2011 instant-los a fer una sèrie de canvis per obtenir el vistiplau. Dos anys més tard, el 2013, la Junta de Govern Local de l'època els va reclamar la documentació que faltava i, aquell mateix any, es va detectar que la propietat havia presentat un projecte completament nou.

L'equip de govern d'aleshores va considerar que s'havia vulnerat l'acord inicial, motiu pel qual el gener de 2015 va decidir rescindir el conveni i reclamar als amos de Can Juncadella -que van presentar un recurs contenciós administratiu- que reobrissin el pas. Durant tot aquest procés, els propietaris van enderrocar el 2010, amb l'autorització de la Comissió d'Urbanisme de Girona, la casa dels masovers i el galliner per construir una mansió xalet de convidats amb 13 suites, 19 banys, bodega i piscina en aquesta zona situada dins l'espai d'Interès Natural del Massís de Cadiretes, a tocar de cala Morisca, i que forma part de la Xarxa Natura 2.000.

Les últimes actuacions

Tot i la desestimació del recurs per part del TS, l'Ajuntament encara té fronts judicials oberts amb Flinder Data S.L. perquè segueix en curs judicial la demanda civil que l'empresa va presentar el passat mes de febrer per reclamar la privacitat del tram del camí que travessa la propietat.

D'altra banda, a l'agost del 2019 l'entitat ecologista SOS Lloret va denunciar a l'Ajuntament la construcció il·legal d'una nova finca situada vora mar -un habitatge de planta baixa d'uns 200 metres quadrats. Aleshores l'Ajuntament va assegurar que van obrir un expedient «de restauració de la legalitat urbanística» als propietaris de la finca per «l'execució d'obres sense llicència i no legalitzables». Tot i això, el passat mes de juny l'Ajuntament va assegurar que l'expedient de restitució de la casa il·legal seguia «en tràmit» però s'havia endarrerit a causa de l'aturada per la pandèmia de la covid-19.

Tot i que la porta del camí està oberta, són múltiples les queixes d'intimidació que usuaris i entitats com SOS Lloret han fet arribar a l'Ajuntament. Un cop es creua el llindar de la porta, es poden escoltar missatges per altaveu que conviden els intrèpids a la fer mitja volta i tornar endarrere. També hi ha nombroses càmeres de seguretat així com guàrdies que efectuen tasques de vigilància.

Vincles amb Kazakhstan

El milionari amb qui es vincula la finca de Can Juncadella és Nursultan Nazarbayev (1940). Tot i que des de l'Ajuntament asseguren que ni tan sols s'han reunit mai directament ni amb els administradors de Flinder Data S.L., sempre a través d'intermediaris. Nazarbayev va ser president del Kazakhstan entre desembre de 1991 i març de 2019. Segons el setmanari The Diplomat, l'expresident hauria acumulat una fortuna de 3.800 milions de dòlars. La mateixa publicació apunta que la filtració dels Papers de Panamà va posar de manifest diverses societats offshore a les illes Verges Britàniques a nom del seu net vinculades al gas i al petroli, un fet que les autoritats de Kazakhstan es van negar a investigar.

Com a administradora única de Flinder Data apareix Olga Aristova, una executiva empresarial resident a Catalunya que el 2015 va substituir en aquest mateix càrrec Assylbek Karibayev, vinculat a una petroliera del Kazahastan. La societat consta com a unipersonal en el registre mercantil.