18 de agost de 2020
18.08.2020
Diari de Girona

Espígol al jardí

17.08.2020 | 23:01
Espígol al jardí

És difícil escriure. Sobretot escriure bé. Ho explica de manera entenedora i amena Stephen King en el seu llibre Escriure, publicat el 2000 i reeditat una pila de vegades durant aquests darrers anys. La narrativa, l'assaig, la poesia, el conte, el retrat i la biografia comporten un esforç enorme per tots els qui s'hi dediquen amb passió. La passió és un dels requisits mínims per escriure alguna cosa decent, explica Stephen King. Un altre és la perseverança, la constància. I encara en una altra recomanació, l'escriptor americà aconsella: si voleu escriure bé, llegiu molt i escriviu molt.

La Montse Medalla fa molts anys que viu a Blanes. Tants que l'altre dia, amb motiu de la presentació del seu llibre Espígol al jardí, la nota de premsa que es va divulgar la convertia en blanenca de naixement. La Montse té al seu estudi (jo també) el llibre de King en un lloc destacat. Al costat de tres o quatre altres llibres de capçalera. Això no representa cap garantia per escriure bé. Però, gairebé amb certesa, és indicatiu d'una ferma voluntat d'aconseguir-ho.

La Montse Medalla llegeix i escriu molt, no perquè hagi llegit Stephen King, sinó que ho fa des de fa molts anys. Ha publicat novel·les i relats, tant individualment com formant part de diferents col·lectius. Entre aquests, un en què quatre o cinc amigues i escriptores signen com a Cornelia Abril. La Montse està en aquest grup d'escriptors/es que King defineix com a molt competents i que van en camí de convertir-se en bons o molt bons escriptors. En diferents relats, comptes i narracions, penso, ho ha assolit a bastament. També, en molts dels poemes del seu primer poemari que, malgrat aquest temps difícils que viu la cultura, va poder presentar amb el títol d' Espígol al jardí, el 31 de juliol a la Biblioteca Comarcal de Blanes.

Les restriccions imposades per la covid-19 van convertir la presentació en un acte en «petit comitè», però entranyable, durant el qual, alguns poemes es van poder escoltar en viu i altres gravats. Les llàgrimes i l'emoció que, aquell capvespre, van aflorar al rostre de molts assistents varen ser totes en directe.

Espígol al jardí és una passejada per diferents etapes de la vida de la Montse. Si el llegiu podreu descobrir, en algunes de les seves pàgines, «La bellesa i veritat» que proclama Joan Margarit com a eines bàsiques per escriure bona poesia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook