06 de setembre de 2020
06.09.2020
Diari de Girona

Blanes, tordera, malgrat: un delta

05.09.2020 | 23:11
Blanes, tordera, malgrat: un delta

He fet una visita a les obres de reconstrucció dels ponts sobre el riu Tordera que el Gloria es va emportar el gener passat. El de la via fèrria està molt avançat i tot fa pensar que en qüestió de setmanes els trens tornaran a arribar a Blanes seguint, via Tordera, en direcció nord. S'ha construït una estructura nova amb uns pilars, suposo, prou reforçats per suportar nous terrabastalls meteorològics extrems. Com en tantes coses, però, s'ha fet la feina a mitges: s'ha perdut una altra ocasió de fer una doble via. Mentre les trompetes de la perllongació de l'autopista C-32 no deixen de sonar, els grans estrategues catalans i estatals de les comunicacions segueixen obviant la possibilitat de comunicar una població de gairebé 100.000 habitants (els que sumen Blanes, Lloret i Tossa) amb Barcelona i la resta del país amb un transport públic, net i eficaç com és el tren. La visió curt-terminista i gasiu s'ha imposat novament. Pel que fa a l'autopista, sigui pels interessos, les regalies, els compromisos, o el que sigui, sembla que ho tenen més clar. El pont de la carretera que comunica Blanes amb Malgrat trigarà un xic més a estar operatiu. Llavors tornarem a comprovar l'eficàcia i necessitat de petites vies com la BV-6001 i l'alleujament que representen per altres, com la B-682 (d'accés Costa Brava). Només la pandèmia l'ha alliberat de retencions descomunals, aquest estiu anòmal que hem viscut. Fa pocs dies, per arribar a la desembocadura del Tordera, per la banda de Malgrat, vàrem haver de fer una gran volta. Va valdre la pena. L'objectiu era la llacuna i el delta que el Gloria ens va «regalar». També, la variada presència de fauna que s'hi ha instal·lat. Des del mirador, on s'arriba després d'un curtíssim passeig, aquell capvespre de finals d'agost, moltes les famílies gaudien de l'espectacle. Sens dubte, delta i llacuna, representen un nou i interessant reclam turístic. Per això em sembla molt lloable que l'hagin declarat espai protegit. Ara caldrà, d'una banda, establir la vigilància que calgui per evitar sabotatges i bretolades, i de l'altra, supervisar l'accés per evitar massificacions. També, reparar estructures malmeses, com la torre d'observació a la riba del riu, en la qual des de fa mesos hi resa un cartell que diu: accés tancat per manca de seguretat. «Visita d'obra» i passejada em van fer venir al cap un petit poema que va escriure un amic durant el confinament: «No té memòria ni li cal a la natura. Sempre ens ignora».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook