Vaig visitar l'exposició Entre Xarxes. Només durant deu dies (del 4 al 13 de setembre) va estar instal·lada a la Sala García Tornel, al carrer Ample de Blanes. Quan surtin aquestes ratlles, per moltes ganes que tingueu de veure-la, ja no hi sereu a temps. Vaig entrar-hi per inèrcia, sense saber que em trobaria i en vaig sortir fascinat!
Entre Xarxes exhibeix d'una manera aparentment senzilla i precisa els elements més representatius d'un ofici que, tot i haver evolucionat amb els anys, segueix tenint molt d'artesanal: el de pescador.
L'artista-pescador Antonio Viñas, ajudat per la seva família, mostra a bastament, sense estridències ni enfarfegaments, tot allò que l'ha envoltat durant la seva llarga vida professional. Els estris de pesca -xarxes d'arrossegament, tresmalls, boleros, palangres, poteres, volantins, etc.- hi estan representats i reproduïts amb una fidelitat admirable.
Però també, els plànols amb què construïa les xarxes més grans. I les petites llibretes de «senyes» o « caladeros», tan necessàries en els temps en els quals les sondes eren un luxe a l'abast de molt pocs. I les fotografies que expliciten amb nitidesa els seus orígens: «en Viñas» pare i «la Casimira», la seva mare, dues institucions del món de la pesca i de les peixateres del seu temps. També, una deliciosa i naïf col·lecció de peixos esculpits i pintats en «barques» de sèpia!
L'exposició de l'Antonio Viñas s'hauria de poder veure a tots els pobles costaners, almenys, de la demarcació de Girona. De Blanes fins a Portbou passant per Sant Feliu, Palamós, Roses, Port de la Selva, Llançà, i a tots aquells indrets amb tradició marinera. En alguns països europeus, haurien aprofitat per fer-hi visites escolars organitzades. Perquè els més joves entenguessin com els peixos no apareixen als taulells de les peixateries o dins les capses de barretes congelades, per art de màgia. Per apropar-los a un ofici que barreja duresa, paciència, perseverança i creativitat. Un ofici ancestral, que arreu del món dona vida a moltíssima gent de costums i cultures ben diverses.
L'exposició de l'Antonio Viñas hauria de formar part, també, d'un museu inexistent, però imaginat i desitjat per tants blanencs, que recollís la història i les eines de les arts i els oficis dels quals van viure els nostres avis i besavis, abans de l'arribada del turisme. Un museu del món de la pagesia, del món de la pesca, del món dels artesans -corders, espardenyers, mestres d'aixa, calafats, etc- Un museu que potser donaria més vida i sentit a un espai com la Casa Saladrigues, tan gran i sovint, tan desaprofitada.
