07 de octubre de 2020
07.10.2020
Diari de Girona

«I tot això qui ho paga?»

07.10.2020 | 00:17
«I tot això qui ho paga?»

HI tot això qui ho paga?» Són paraules de Josep Pla. Me les fa arribar una amiga a través de la xarxa, a propòsit de l'article publicat a Diari de Girona aquests dies, on es palesen els sous, les indemnitzacions, les pensions i els «drets» que gaudeixen els expresidents de la Generalitat. També, és clar, des d'aquesta setmana, el Sr. Quim Torra. Ja de collita pròpia, afegeix la meva amiga: «No anem bé. I els científics, i els sanitaris, i tants altres pidolant per sobreviure en les seves feines carregades de responsabilitat? M'he indignat!». Sospito -no n'hem parlat mai a bastament- que la meva amiga és una de les moltes catalanes decebuda amb els qui des de fa uns anys lideren el procés independentista a base de gesticulacions, confrontacions, estigmatitzacions i venda de fum, mentre deixen que el país vagi decaient, vagi donant passes enrere i vagi empobrint-se socialment i econòmica. Des de molt abans de l'arribada de la covid-19!

La meva amiga -sospito- porta dins el seu cor un sentiment nacionalista-independentista tan fort i arrelat com el que puguem sentir milions de catalans. En el seu moment, no es va perdre ni una de les multitudinàries manifestacions de l'11 de setembre. La meva amiga, però, pensa per ella mateixa, llegeix i escolta informació en mitjans de diferents colors i tendències i la contrasta. Intenta destriar entre la raó i l'emoció. S'esforça a garbellar el que són veritables notícies del que són « fake news». I per tot plegat, sospito, és una més de tantes catalanes i catalans que no ens empassem que del mal govern, del desgovern i de la mala gestió que patim a Catalunya, en tingui sempre la culpa Madrid.

Soc col·laborador comarcal. Ja ho sé. Miro de no oblidar-ho mai. Ni que fos, però, perquè l'expresident Torra va néixer a Blanes i està arrelat a Santa Coloma, ja tindria una coartada per justificar el contingut d'aquest article.

Aprofitaré l'espai que em queda per fer esment de les paraules de l'exconsellera comarcal i regidora colomenca de la CUP, la Sra. Sylvia Barragan, que diumenge passat, en aquestes pàgines, afirmava: «els consells comarcals no són necessaris i els sous de consellers suposen una bona mossegadeta als pressupostos. Només els entendria des d'un vessant purament tècnic». Hi estic d'acord i ho he escrit altres vegades en aquesta mateixa pàgina. Un vessant tècnic que potser s'hauria de gestionar, també, des de l'austeritat que requereixen els temps actuals i no des de l'excés i l'hipertròfia administrativa dels temps de les vaques grasses (?) pujolianes, en el qual van ser creats la majoria cdels Consells. Sospito que abans que amb voluntat de servei, amb la d'establir un contrapoder polític enfront del domini socialista en els grans municipis. Sospito que, ja llavors, moltes de les veritables necessitats dels ciutadans no sempre van ser prioritzades. Com ara.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook