He fet un petit «treball de camp» tot passejant pels carrers més cèntrics i concorreguts de Blanes. Bé, un treball de camp sui generis que no passaria cap control de qualitat mínimament seriós, però que, en tot cas, m'ha confirmat el que la majoria de ciutadans constatem o intuïm, pel que fa a l'ús de les mascaretes: sovint, no les utilitzem correctament.
M'havia posat com a objectiu analitzar com portaven la mascareta els primers cent blanencs amb els quals em creués. Només 58 la portaven posada tapant la boca i el nas. 31 la duien a la cara, però només cobrint-los la boca, deixant el nas desprotegit. Sis la portaven al coll, al canell o al colze. I cinc més no en portaven. Potser asmàtics o malalts respiratoris? Potser rebotats, insolidaris o negacionistes? El que no he pogut comprovar és l'estat de les mascaretes: si tot i ser FFP2 estaven deteriorades, si eren quirúrgiques d'un sol ús, però feia un mes que les portaven, si les duien ajustades a la cara o no, si eren de roba i no s'havien rentat cap vegada, etc. En tot cas, el tant per cent de ciutadans que la portaven ben posada no arribava al 60%.
L'ús obligatori de les mascaretes ha estat, és i seguirà sent un tema polèmic. Donant una ullada als nostres veïns europeus hi trobem posicionaments ben diferents, començant per França, on només és obligatòria en espais públics tancats, deixant a criteri dels ciutadans el seu ús en espais oberts. Paradoxalment, podem veure com, aquí, sovint la gent es posa la mascareta per caminar o passejar i quan s'asseu en algun local per prendre alguna cosa se la treu. Indistintament que sigui a dins o a fora.
Tot plegat em fa pensar que encara ens falta molta cultura pel que fa a comportaments preventius antipandèmics correctes. Uns comportaments que, amb tota certesa, millorarien exponencialment si fóssim capaços d'aplicar, tan sols, el sentit comú. Els espais petits, tancats i/o amb molta gent defugir-los. I si no és possible, posar-nos mascareta. Els espais oberts, amplis i/o amb poca gent prioritzar-los, mantenint distàncies i convertint la mascareta en el recurs protector quan això no és possible.
Parlava d'aquestes qüestions, fa uns dies, amb un prestigiós psiquiatre gironí a qui vaig preguntar per la manera d'afrontar els temps complicats que ens tocarà viure, per intentar no emmalaltir ni físicament ni psicològicament. «Cal defugir els extrems, Josep. Ni actuar com si no passés res (negacionisme, passotisme, insolidaritat) ni quedar-se tancat a casa, paralitzats per la por. En el primer supòsit les possibilitats de contraure el virus augmenten considerablement. En el segon, les possibilitats que ens afectin trastorns ansiosos, obsessius o depressius són molt altes. I en tots dos casos, les seqüeles poden ser llargues i fotudes.
