Un jove blanenc, Iván Amaya, ha realitzat el treball final del seu màster d'arquitectura de la Universitat de Girona sobre un dels espais més polèmics de la ciutat: l'illa Isozaki. Aquest espai, de 80.000 metres quadrats, va ser un projecte dissenyat pel prestigiós arquitecte nipó Arata Isozaki. L'obra es va començar a impulsar a finals dels anys noranta per part d'un grup inversor de Barcelona que estava disposat a invertir en un projecte a Blanes amb la finalitat de crear una atracció turística a la Costa Brava equivalent a la que propiciava Port Aventura, que es va inaugurar l'any 1995 a Vilaseca i Salou i va generar gran fervor pels parcs temàtics.

El pas dels anys i els canvis de govern van convertir la idea d'Isozaki en pols. L'obra faraònica es va acabar transformant en la Ciutat Esportiva (inaugurada l'any 2011) i, de retruc, l'Ajuntament es va emportar un deute de setze milions. Tot i que manté la titularitat dels terrenys que inicialment quedaven afectats pel projecte de l'illa, una superfície de 30.000 metres quadrats edificables.

Un debat de ciutat

Amaya ha crescut en paral·lel al projecte d'Isozaki i, un cop a la universitat, l'ha transformat en el seu treball final de màster: Auditori Vita Blanes. El projecte, que el jove ha presentat a la regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament, implica la projecció d'un parc i la construcció d'un auditori. Per Amaya, els 33.000 metres quadrats «són una oportunitat per revitalitzar la ciutat»: «Soc veí de Blanes i veig que al final tenim una ciutat on ve el turisme tres mesos i després marxa. A partir d'un estudi que destacava la necessitat de fer un parc a la ciutat i un auditori més ampli va sorgir la idea. A Blanes no tenim una bona atracció turística». Per Amaya, «tothom estaria d'acord en la necessitat de tenir un espai per a la ciutadania. Jo he plantejat el meu, que preveu la creació d'un punt de trobada».

Deute fins al 2037

L'Ajuntament explica que de l'operatiu de la Ciutat Esportiva, que va tenir un cost de 32 milions d'euros, l'administració blanenca «mai no en va haver de pagar cap part i va alliberar la plena disposició de les finques afectades pel projecte Illa de Blanes», que inclouen els 30.000 metres quadrats i altres finques de propietat municipal també afectades en els sectors avinguda de l'Estació, carretera de Malgrat, Can Borell, avinguda Catalunya i carrer Ernest Lluch.

Per a la liquidació del Consorci Costa Brava-Illa de Blanes, el préstec formalitzat amb l'Institut Català de Finances va ser finalment de 16.086.554,78 euros, i avui resten per pagar 14.036.554,78 euros. Des del consistori destaquen que si no es realitzen pagaments anticipats, el préstec quedaria amortitzat l'any 2037.

Un espai per als blanencs

Interpel·lat sobre el futur d'aquest espai, l'alcalde, Àngel Canosa (ERC), reconeix que «primer caldrà eixugar el deute». El batlle, conscient de la pressió econòmica que viu l'Ajuntament, agraeix la iniciativa d'Amaya però subratlla que el futur d'aquest espai «haurà de tenir en compte la voluntat de veïns i entitats».

Pel que fa als 30.000 metres quadrats edificables, Canosa explica que hi ha un «deure» amb la gent gran del municipi i que l'espai s'hauria de destinar a «serveis assistencials i pisos socials». En qualsevol cas, insisteix que ara per ara «és un tema que s'ha parlat internament però que veiem lluny» i conclou que iniciatives com les d'Amaya posen el debat de la transformació de l'espai sobre la taula.