01 de novembre de 2020
01.11.2020
Diari de Girona

De caques i pipIns

01.11.2020 | 00:00
De caques i pipIns

Trepitjar una merda de gos no és pas, ni de lluny, el pitjor que ens pot passar en aquests temps durs i complicats de pandèmia, però emprenya. Ni com a consol serveix la creença popular que afirma que si després de trepitjar-la, tot seguit, compres una butlleta d'alguna rifa, les possibilitats d'obtenir un premi augmenten. Personalment, no ho he pogut comprovar mai.
A Vidreres han endurit les sancions als qui no recullin els excrements de les seves mascotes. Fins i tot, multaran amb 200 euros aquells que surtin a passejar els seus animals sense portar a sobre una bosseta per recollir les caques. Ignoro si han contemplat també sancions per a aquells que després de recollir-les les deixen abandonades -dins la bosseta- en qualsevol lloc, propiciant que el paisatge de deposicions de tota mida i consistència que sovint et trobes en alguns espais públics, canviï per un, també lamentable, paisatge de bosses de plàstic de tota mida i color.
Desconec el nivell de civisme dels vidrerencs pel que fa a aquesta qüestió. Els puc parlar de Blanes i, concretament, d'un petit i agradable parc al final del passeig de s'Abanell, ubicat enmig de la zona turística que disposa, també, d'alguns aparells per fer exercici. Un parc que aplega durant el dia força gent: passejant, caminant o fent esport. Sigui quina sigui l'activitat que hi desenvolupis, és impossible fer-la amb la mirada alta. En tot moment has de vigilar el terra i anar fent eslàloms per no trepitjar les nombroses caques de gos que t'hi trobes!
Aquest parc de s'Abanell, presenta, a més, una enorme paradoxa: hi ha instal·lats els únics (?) urinaris públics del municipi. Uns urinaris que, és clar, sempre estan tancats, obligant a prostàtics, poliúrics i gent de molles fluixes en general a buscar-se la vida darrere algun dels magnífics pins del parc. Les senyores, com sempre, ho tenen més complicat, tot i que, afortunadament, elles no tenen pròstata.
No trobar un lloc fora de casa per fer caca o pipí no és pas, ni de lluny, el pitjor que ens pot passar (als humans) en aquests temps durs i complicats de pandèmia. Amb el tancament de bars i restaurants, la cosa esdevé, però, un xic més fotuda. Cal, més que mai, seguir la recomanació de l'inefable exalcalde de Barcelona Joan Clos quan deia que «de casa se surt amb les necessitats fetes». «I en temps de pandèmia encara més», hi afegiria ara.
Havia donat l'article per acabat en aquest punt. He sortit de casa a fer unes comandes i l'itinerari m'ha portat a passar per davant del local de Càritas-Blanes. Com cada tarda, com cada matí, com cada dia la cua de gent esperant torn per rebre algun ajut quadruplicava les habituals. Llavors he pres consciència de la insubstancialitat, la nimietat, la fotesa d'un article parlant de caques i pipins en temps de pandèmia. Els demano disculpes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit