Si féssim cas de les notícies «boletaires» que ofereix TV3, podríem arribar a pensar que només es fan bolets al Berguedà, a la Cerdanya i al Ripollès.

Afortunadament a Catalunya i especialment a la demarcació de Girona, hi ha moltes altres comarques amb una riquesa micològica (varietat i quantitat) remarcable. La nostra, la Selva és una d'elles.

Els boletaires selvatans poden gaudir de la seva afició, en anys de pluges generoses i climatologia benigna, a molts i variadíssims indrets. La Selva té tanta abundància i diversitat de boscos que propicia la presència de nombrosíssimes espècies, comestibles i no comestibles.

No és casualitat que el doctor Joaquim Codina i Vinyes (1867-1934) metge i estudiós dels bolets, que va néixer, viure i treballar a la Cellera de Ter sigui considerat el pare de la micologia a Catalunya. De fet, l'Associació Micològica de Girona porta el seu nom per retre-li homenatge.

La diversitat de la nostra comarca fa que, per exemple, prop del Montseny puguis trobar bolets gairebé exclusius d'alta muntanya fins i tot en ple estiu i que, d'altra banda, als vessants assolellats de les serralades litorals la temporada s'allargui més enllà de Nadal.

No tinc massa clar com han catalogat els nostres polítics i els nostres experts en pandèmies l'activitat boletaire: esportiva? Física? Lúdica? Recreativa? No essencial? El que sí que tinc clar és que, tenint en compte que es practica a l'aire lliure i en espais molt i molt oberts, reporta més beneficis a la salut que no pas riscos de contagi. Filant prim, el perill pot existir dins el vehicle que s'utilitza per al desplaçament, però coneixent el tarannà dels boletaires que quan van al bosc o hi van sols o amb algú de la bombolla familiar, el risc és molt petit.

Aquests darrers dies, els confinaments perimetrals de cap de setmana han introduït algunes incerteses pel que fa a l'activitat micològica. Ningú pot anar, tampoc, a caçar bolets a un bosc que no sigui dins el seu municipi.

A les carreteres i vies principals és fàcil saber quan entres o surts d'un terme municipal. A les pistes, camins i zones boscoses, en canvi, els llindars són poc definits i resulta complicat saber si estàs infringint la normativa o no.

Hem de confiar que durant aquestes setmanes de restriccions els qui controlen i vigilen tot això siguin pragmàticament tolerants vers una activitat que proporciona indubtables beneficis físics i emocionals i un risc mínim, o gairebé inexistent, de propiciar contagis.