09 de desembre de 2020
09.12.2020
Diari de Girona

Blanes-Leicester

08.12.2020 | 23:44
Blanes-Leicester

Escoltar al blanenc Salvador Macip, metge, genetista, professor de l´anglesa Universitat de Leicester (també de la UOC) i escriptor, em reconforta. I no pas perquè les seves afirmacions, consideracions, recomanacions sobre l´actual pandèmia siguin més optimistes que les d´altres experts. Senzillament perquè traspuen coneixement, però alhora, sinceritat. Perquè les seves respostes tenen la consistència del científic que coneix el tema de primera mà. Perquè intenta explicar realitats i no desitjos. I perquè, a diferència de molts polítics i els seus assessors, les seves explicacions no estan mediatitzades per factors, pressions i biaixos extrasanitaris.

El vaig escoltar des de la boirosa Leicester, on resideix (com deu enyorar alguns dies l´assolellat passeig de Mar de Blanes), i el que va dir estava impregnat de sentit comú, de seny i, sobretot, de cautela malgrat sembla que estiguem sortint del segon rebrot. Aconsellava no abaixar la guàrdia, ni durant aquestes festes de Nadal ni durant els mesos que trigarem a tenir un nombre significatiu de persones vacunades. No veia gens assenyat deixar els nens fora del recompte a l´hora d´establir grups per compartir trobades i/o celebracions. Es preguntava fins quina edat els nens són nens (?). Desaconsellava les visites familiars durant les festes, sobretot quan hi ha gent gran (així ho farà ell, tot i que fa mesos que no veu els seus pares). I matisava la situació actual de les vacunes. Unes vacunes que, segons ell, quan arribin no constituiran el final sinó el principi del final. I que caldrà veure com respon la ciutadania en països lliures i democràtics davant la no obligatorietat de vacunar-se.

He reflexionat sobre tot això caminant per l´esmentat passeig de Mar blanenc. Un passejada que per deformació professional he acabat transformant en una investigació sobre com compleixen les normatives els establiments de restauració novament oberts. El que he vist no ha estat gaire engrescador. Hi ha molts locals en què les mampares de plàstic de les terrasses no permeten una ventilació prou correcta dels espais. Abans que terrasses semblen hivernacles. En dues o tres que actualment s´han posat de moda, la impressió és que hi havia massa gent i massa junta. En algunes taules s´hi aplegaven grups de cinc, sis i set joves! No diu la ?normativa que només n´hi ha d´haver quatre per taula? He vist algun cambrer darrere una barra que dona al carrer sense mascareta. I he vist també, no gaire lluny, un grup de policies municipals parlant i repartint-se, probablement, las tasques de control i vigilància.

Ni a Leicester ni a Blanes ni enlloc l´acompliment de normatives, prohibicions i protocols hauria de ser fruit de la vigilància o de la por a una sanció. Hauria de sorgir d´un acte de responsabilitat i conscienciació personal i col·lectiva. Per això, penso que explicacions com les que acostuma a donar el Dr. Macip (assenyades, documentades, prudents) ens poden ajudar i motivar més que l´allau d´inputs esbiaixats i/o contradictoris amb els quals sovint ens desconcerten des d´estaments oficials i/o oficiosos.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook