11 de desembre de 2020
11.12.2020
Diari de Girona

De caràcter i caràcters

11.12.2020 | 01:46
De caràcter i caràcters

Vagi per endavant la meva felicitació als caldencs i caldenques que darrerament la generalitat els ha premiat amb el distintiu «Ciutat amb caràcter». No en tinc cap dubte i a més és un poble que m'agrada i em recorda molts bons moments tant en l'àmbit gastronòmic com de relax i bons banys amb els seus balnearis. Dit això i reconeixent la feina que ha fet l'alcalde i el seu equip per aconseguir aquest guardó, el distintiu em planteja alguns dubtes que em permeto la confiança de compartir.
Veig que la proclamació de ciutats amb caràcter ja ve del 2017 i que va ser creada per l'Agència Catalana de Turisme, segueixo, es tracta de posar en valor el patrimoni urbà de Catalunya més enllà de la ciutat de Barcelona. Va dirigit a ciutats, capitals de comarca o amb un volum de població d'entre 10.000 i 50.000 habitants i amb una «forta personalitat marcada per alguns aspectes com ara el caràcter històrico-cultural, enogastronòmic o artístico-creatiu». Explicat a la web de l'Agència. Val a dir que les tres capitals de demarcació, Girona, Lleida i Tarragona ja varen ser premiades en primer lloc, no fos cas.
El que em crida l'atenció és el «concepto» que diria un bon amic de la urbe metropolitana. Caràcter? Segons el diccionari, el de tota la vida que corre per casa, caràcter: «Manera de ser pròpia de cada persona que la diferencia de les altres i que condiciona el seu comportament, la seva actitud, les seves reaccions, emocions, etc. davant de qualsevol aspecte de la vida i en el tracte amb els altres». Per tant, exceptuant la capacitat de deu mil persones que t'obliga aquesta catalogació hi ha algun poble de més de 10.000 habitants que no tingui caràcter a la comarca?
Llegeixo en un altre article, aquest sí d'una plana web, que la idea de ciutats amb caràcter ve d'un concepte de màrqueting, «ai las!», ara sí he vist la llum, amb l'excusa del màrqueting i la promoció turística ens treiem de la màniga distincions tan originals com la de ciutats amb caràcter. Reitero que sempre he estat un defensor de la promoció dels municipis i de maneres originals per cridar l'atenció, ara aquest de «ciutats amb caràcter» em grinyola tant com les relacions ERC-Junts al govern de la Generalitat.
El que pot passar amb aquest tipus de guardons és que passi com aquells pobles que es van posar de moda ara no fa massa anys i on feien les fires del vi o el formatge i al poble en qüestió no hi havien vist una vaca en sa vida i menys un cep.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook