12 de desembre de 2020
12.12.2020
Diari de Girona

La neta de l'exbatlle de Sils: «No oblideu»

Justícia torna els objectes personals de Baldiri Soler en un acte al MUME

12.12.2020 | 01:49
La neta de l'exbatlle de Sils: «No oblideu»

Per a la Geneviève ahir va ser un dia per recordar. «El meu avi va viure amb nosaltres més de 18 anys, però no ens en va parlar mai d'això perquè és massa horrible el que havia viscut», va explicar. La troballa també li ha fet recordar el que sempre li repetia: «No heu d'oblidar».
Al Museu Memorial de l'Exili (MUME) ahir es va tancar una cerca que ha durat dècades. La consellera de Justícia Ester Capella va lliurar ahir en un acte de restitució històrica el rellotge de butxaca del seu avi, exalcalde de Sils, una possessió que li van confiscar els nazis quan va ser empresonat a un camp de concentració l'any 1944. Baldiri Soler deixava enrere una filla i una dona que va morir víctima d'una malaltia en temps de guerra. Per això, Geneviève Picart, neta de Soler, va tenir paraules pels seus avantpassats: «La meva mare va perdre la seva mare amb 10 anys en un país estranger», va incidir, «el trauma sempre la va perseguir i nosaltres l'hem agafat per dins i ens ha fet el que som avui», va afirmar.
«Quan veig aquests objectes penso que ell i la meva mare són els herois», va dir.
El rellotge de butxaca -que Soler va comprar en una botiga de Girona- ha estat custodiat durant dècades per l'Arxiu Arolsen, el Centre Internacional de Persecució Nazi, que de la mateixa manera que l'exbatlle de Sils, té l'objectiu de poder retornar a les famílies més de 2.500 pertinences expropiades a presoners del nazisme.
Com a mostra de reconeixement i amb l'objectiu de continuar difonent la seva història, la família ha decidit donar les peces al MUME, on hi ha programada l'exposició Stolen Memory dedicada als objectes robats pels nazis i de la qual l'Arxiu Arolsen n'és la creadora. Un cop s'acabi l'exposició d'on formaven part, que recull una cinquantena de peces de represaliats catalans i de la resta de l'Estat, passaran a formar part de l'exposició permanent del museu.
El centre sabia que el rellotge i la cadena pertanyien a Baldiri Soler, però no sabia si encara tenia familiars vius. Després d'una cerca per part de diverses organitzacions i entitats històriques com l'Amical de Mauthausen, finalment l'historiador Jordi Pons, juntament amb l'arxivera de Cassà, Dolors Grau, van aconseguir trobar les dues netes de Soler, que viuen a prop de París.
Per a Pons, l'acte de lliurament a la família que s'ha fet aquest divendres és un «acte de justícia i de memòria històrica». Però encara hi ha molta feina per fer, diu. «Encara hi ha força deportats espanyols i alguns catalans que anem estudiant i fent crides públiques per aconseguir trobar qui pugui recuperar els seus objectes», va manifestar.
Herois anònims
La consellera de Justícia, Ester Capella, va agrair la seva «generositat» i va afirmar que persones com Soler són «herois sense capa que mereixen ser honorats». «Amb la seva donació s'entén que les històries no s'han d'oblidar sinó que s'han de recordar i evitar que es tornin a repetir».
Precisament, això és el que creu la Geneviève que volia dir el seu avi: «Era la barbaritat dels homes, els uns contra els altres. Penso que la memòria és molt important i que cal recordar aquestes coses perquè no passin mai més».
Baldiri Soler va néixer a Cassà de la Selva l'any 1901, però va viure a Sils entre els anys 1937 i 1939, on treballava com a cap d'estació. Va ser membre del sindicat UGT, regidor del PSUC a l'Ajuntament de Sils en plena Guerra Civil i alcalde, fins al gener del 1939, quan va deixar el càrrec per anar a lluitar al front. Només un mes després va començar el seu periple a l'exili amb la seva dona i la seva filla de deu anys i l'internament a Argelers i Agde.
Finalment va ser detingut per la Gestapo i va ser deportat al camp de concentració nazi de Neuengamme, al nord d'Alemanya. Allà es va convertir en el presoner número 30.204. Soler va ser alliberat del camp de concentració el 2 de maig del 1945 i es va instal·lar al Voló, on es va poder reunir amb la seva filla. Va morir l'any 1981 a Perpinyà.
La història de Soler és una de les que han aconseguit tancar «el cercle». El rellotge de butxaca ja té destinatari i romandrà al MUME per evitar l'oblit que temia Soler.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit