28 de desembre de 2020
28.12.2020
Diari de Girona

Penes de fins a 10 anys de presó per als acusats de segrestar un veí de Lloret i reclamar un rescat

L'Audiència de Girona imposa les penes més elevades als dos dels set acusats que no van reconèixer els fets al judici

28.12.2020 | 13:06
Moviments dels segrestadors al voltant de l'immoble de Casarrubios del Monte, on tenien retingut el veí de Lloret de Mar

L'Audiència ha condemnat a penes de fins a 10 anys de presó els set acusats de segrestar un veí a Lloret de Mar i reclamar 1,5 milions d'euros (MEUR) de rescat. Els fets van passar el juny del 2017. El captiveri va durar deu dies, durant els quals el grup va traslladar la víctima fins a Toledo, la van agredir "de manera constant" i la van atordir amb drogues. Després que cinc dels acusats reconeguessin els fets, el tribunal fa seves les peticions de la fiscalia i els condemna a penes d'entre 5 anys i 8 mesos i 6 anys i 8 mesos de presó. Les penes més elevades, de fins a 10 anys, les imposa als dos processats que van negar els càrrecs al judici. La sentència els condemna basant-se, sobretot, en allò que va aportar l'anàlisi dels seus mòbils.

Segons recull la sentència, els acusats van començar a idear el seu pla entre els mesos de maig i juny del 2017. La veu cantant la van portar dos germans, que van anar contactant amb els altres cinc processats i els van convèncer per participar en el segrest.

Durant aquelles setmanes, a més, els integrants del grup es van anar repartint diferents rols. Per exemple, un d'ells seria el qui s'encarregués de negociar amb la família. O un altre faria "tasques de vigilància, suport i seguretat" un cop ja haguessin capturat la víctima i la traslladessin d'un lloc a un altre.

El pla passava per ocultar primer la víctima en una casa aïllada de Cervelló (Baix Llobregat), propietat d'un dels acusats. I des d'aquí, traslladar l'home fins a un altre habitatge, situat a Casarrubios del Monte, un poble de Toledo.

Seguint aquesta estratègia, cap a les vuit del vespre del 12 de juny, part de la banda va interceptar la víctima quan anava en cotxe a la zona de la urbanització Lloret Blau i el van segrestar. Primer el van dur a la masia de Cervelló, on el van tenir retingut fins al 17 de juny. Aleshores, el van traslladar a Toledo. El captiveri va durar fins al 22 de juny, quan els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional el van alliberar en un operatiu conjunt.


Agressions "constants"

La sentència recull que durant aquells deu dies, el grup va mantenir l'home "lligat i emmordassat" i que l'agredien "de manera constant". Li donaven cops de puny per tot el cos, el colpejaven amb una tovallola molla, li acostaven cigarretes enceses a la pell o li administraven drogues per atordir-lo.

"Al mateix temps, amb ànim d'atemorir-lo li deien que el matarin i que agafarien la seva filla i la farien treballar de prostituta", diu l'Audiència. A més, mentre va durar el captiveri, la banda de segrestadors trucava "diàriament", i diverses vegades, tant a la dona com al germà de la víctima, reclamant-los 1,5 MEUR, i avisant-los que matarien l'home si no pagaven el rescat.


Reconeixen els fets al judici

Durant el judici, cinc dels acusats van reconèixer els fets. La seva declaració va ser molt breu i es van limitar a respondre amb un "sí" tres preguntes que els va fer la fiscalia: si reconeixien els fets, si coneixien la resta d'acusats i si es van conxorxar per executar el segrest.

A l'hora de condemnar aquests processats, el tribunal de la Secció Quarta fa seva la petició de pena que va sol·licitar la fiscalia. A quatre d'ells els condemna a 6 anys i 8 mesos de presó i a pagar 360 euros de multa pels delictes de segrest, robatori amb violència i intimidació, lesions, estafa lleu, tracte degradant, amenaces i pertinença a grup criminal.

A la cinquena acusada –en aquest cas, és una dona- li imposa 5 anys i 8 mesos de presó i 360 euros de multa (perquè en aquest cas, no se la condemna per robatori). A l'hora d'imposar la pena, l'Audiència de Girona aplica a tots aquests processats una atenuant molt qualificada de reparació del dany, perquè abans del judici van consignar 41.875 euros per fer front a possibles indemnitzacions..


Anàlisi dels telèfons mòbils

Al judici, els altres dos acusats restants es van desvincular de la resta de processats i van assegurar no tenir res a veure amb el segrest. A ells, però, és a qui l'Audiència de Girona imposa les penes més elevades. A un el condemna a 9 anys i mig de presó i a pagar 270 euros de multa per segrest, lesions, tracte degradant i pertinença a grup criminal. I a l'altre, li eleva la pena fins als 10 anys de presó perquè també el condemna per tinença il·lícita d'armes.

A l'hora de condemnar el primer, el tribunal es basa sobretot en l'anàlisi del seu telèfon mòbil. La sentència sosté que hi ha "indicis indubitats i plenament acreditats que fonamenten la seva participació al segrest". Entre d'altres, les trucades que va fer a altres integrants del grup o el fet que els repetidors situen el seu telèfon tant a Cervelló com a Casarrubios del Monte.

Davant d'això, l'Audiència de Girona diu que tota "aquesta càrrega provatòria desvirtua la versió exculpatòria" que aquest acusat va explicar al judici (dient que volia vendre un cotxe o muntar un aire condicionat a dos dels investigats i que anava cada nit a Toledo per vendre-hi droga).

L'advocat Lucas Arias Expósito, que en porta la defensa, ja avança que presentarà recurs d'apel·lació davant del TSJC. Considera que la condemna "es basa tan sols en indicis i meres hipòtesis que no han estat contrastades com a prova de càrrec per desvirtuar la presumpció d'innocència" del seu client "i justificar una condemna tan elevada".

Pel que fa a l'altre condemnat, a qui el tribunal li imposa 10 anys de presó, l'Audiència de Girona diu que la prova contra ell "és contundent". Perquè a més d'allò que ha aportat l'anàlisi del seu mòbil, la víctima del segrest el va identificar, la casa de Cervelló on l'home va estar retingut és seva i les escoltes telefòniques que van fer els Mossos l'incriminen directament.

A més de la pena de presó, l'Audiència fixa una indemnització conjunta de 41.880 euros. La sentència no és ferma i s'hi pot interposar recurs davant del TSJC.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook